La filla secreta de l’emèrit... que ja s’havia explicat

És ben bé que el vent dels dies s’endú els diaris de paper i en porta de nous, que els substitueixen. Però fins i tot després d’haver-nos digitalitzat fins a les celles, i de tenir l’arxiu de coneixement de la humanitat a dos clics i mig, seguim sent una espècie que sembla llevar-se cada dia amb la pissarra neta; així de fràgil és la memòria. La premsa anuncia a so de bombo i platerets aquesta setmana que el rei emèrit té una filla il·legítima, de nom Alejandra. I ho ven com si fos la sensacional revelació d’un llibre que acaba d’aparèixer. Però la periodista Pilar Eyre –una de les veus més sòlides en aquest tema: ni cortesana, ni pamfletària– ja havia explicat l’existència d’aquesta persona al programa Chester de Cuatro, ja l’any 2017. I, tal com ha recordat ella mateixa, aquest febrer va tornar a insistir-hi, en aquest cas al Tot es mou de TV3. L’única novetat és que el llibre posa nom a aquesta persona, cosa que Eyre va evitar, en nom de la privacitat d’una dona que mai ha volgut jugar públicament la seva condició de filla del rei. Si interpreto bé el que ha passat, El Confidencial ha tingut accés a un avançament en exclusiva del llibre, ha venut l’afer d’una filla fora del matrimoni com a fresc i la resta ha seguit acríticament, presa dels tam-tams de les galeres digitals.

Un dels principals problemes de la premsa és la dificultat de capitalitzar les exclusives, quan en cinc minuts el teu tema pot estar ja repicat per terra, mar i Twitter. Com que és inevitable aquest efecte, el mínim que poden fer els mitjans –per preservar la idea que les marques importen!– és citar l’autor original d’una informació i la capçalera. Així s’infon la idea en el públic que la informació valuosa és sempre obra d’algú que ha estat picant pedra... ni que sigui per cinc minuts de glòria.