El 'Sense ficció' i l’art de tocar els nassos
Dimarts, el Sense ficció homenatjava El Jueves amb un documental que repassava l’evolució de la revista. Amb un títol tan adient com sincer, 'El Jueves': 46 anys tocant els nassos, el relat era molt complet perquè abordava la història d’aquest mitjà des de diferents perspectives: la cronologia del mitjà, l’anàlisi de l’humor gràfic, l’observació de com el context social i polític influeix en aquest gènere, i la dissecció més periodística sobre com la gestió empresarial repercuteix en els continguts. Que una revista humorística permeti tocar tants flancs i que a través d’ella es pugui explicar la realitat quotidiana i històrica del país és la prova que El Jueves ha tingut un pes important en el panorama mediàtic català i espanyol.
'El Jueves': 46 anys tocant els nassos incorporava amb bon gust i prudència el llenguatge gràfic i visual propi d’El Jueves: els rètols per presentar els testimonis, el bufó de la revista i els personatges que quedaven en el rerefons dels entrevistats reforçaven l’harmonia entre el documental i la revista. També estaven molt ben escollides les vinyetes i tires còmiques per anar il·lustrant l’evolució de la revista i la realitat que retratava amb mirada àcida. En el documental hi participaven quatre tipus de veus diferents. Per una banda, els integrants de la revista, els professionals que hi han treballat, donant un pes específic a José Luis Martín, Óscar Nebrera i José Ilario com a fundadors. Com a experts en la revista i en humor gràfic, Jaume Capdevila Kap i Jordi Riera oferien una anàlisi molt més acurada i imprescindible per entendre la dimensió periodística, cultural i simbòlica d’El Jueves. El documental incorporava també el testimoni d’humoristes en general, en tant que experts en el gènere, per reflexionar sobre la feina de fer riure i les seves conseqüències. I, finalment, va ser un encert incloure la figura dels polítics al·ludits, que servien per completar la repercussió de la revista i aprofundir en l’art de tocar els nassos.
'El Jueves': 46 anys tocant els nassos va tractar un aspecte que no es podia passar per alt de la revista. Les integrants d’El Jueves Mayte Quílez i Maribel Soria van explicar la mirada eminentment masculina de l’humor i de la revista i van fer-ne una anàlisi molt interessant amb perspectiva de gènere. Un aspecte que, de retruc, connectava amb una circumstància que es reproduïa en el documental. L’especialista convidada en el documental per analitzar aquest fet era la il·lustradora Maribel Carod. La seva intervenció va quedar limitada a l’anàlisi del paper de les dones en l’humor gràfic. La resta d’humoristes aliens a El Jueves eren tot homes (Queco Novell, Joel Díaz, Santiago Segura...) i ells podien teoritzar sobre l’humor en general. La prova que malgrat que El Jueves s’hagi passat 46 anys tocant els nassos, hi ha coses del món en general i de l’humor en concret que no canvien gaire.
