La ficció i el 3Cat, un balanç agredolç en audiències
Les fórmules de producció mixta a què es veu abocada la Corporació impacten en el nombre de reproduccions de les seves apostes de ficció
BarcelonaEn uns temps en què les plataformes dediquen pressupostos ingents a produir sèries per resultar vencedores de les streaming wars, les opcions del català per fer-se un lloc en aquest terreny hostil són migrades. El llançament del 3Cat a finals del 2023 es va plantejar també com una manera d’impulsar el consum de ficcions en la llengua pròpia del país. Un any llarg després de la seva posada en marxa, el balanç en aquesta matèria és irregular, amb llums i ombres, derivades aquestes últimes de les mans i mànigues amb què ha de treballar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) des del punt de vista econòmic, comparant-se amb els actors globals.
Al 3Cat s’hi poden trobar actualment 302 sèries i 205 pel·lícules. En el primer any de la plataforma, un terç de les reproduccions (72,4 milions) han correspost a vídeos de ficció. Però si es mira per hores, aleshores el balanç puja fins al 43% de les hores consumides: 18,5 milions. S’ha de tenir present que, a l’hora d’avaluar els consums digitals, la mesura és la reproducció d’un vídeo –es vegi el contingut complet o només un minut– en comptes del còmput d’espectadors que és l’estàndard a la televisió tradicional, ja que no hi ha manera tècnica de saber quants ulls estan mirant un contingut que se serveix en un dispositiu concret (mentre que els audímetres sí que permeten saber el nombre i perfil de les persones que segueixen una emissió). En tot cas, es dona per fet que la mitjana d’espectadors per pantalla és inferior a la del televisor, ja que els dispositius mòbils afavoreixen un consum individual.
Com és natural, els serials són els que acumulen més reproduccions, ja que sumen molts capítols. El guanyador indiscutible és Com si fos ahir, que suma 27,2 milions de visionats, és a dir, més d’un terç del total. En segona posició hi ha El paradís de les senyores (11,5 milions), seguida d’una sèrie ja antiga com El cor de la ciutat, que té 3,9 milions de reproduccions. També la incombustible Plats bruts segueix funcionant a tota metxa, amb 3,1 milions de reproduccions. La Riera acumula 2,4 milions i Bola de drac, que tot just es va estrenar a finals de novembre, té ja 2 milions de visionats en el seu marcador. El rànquing es completa amb Merlí (2 milions) i Ventdelplà (1,5 milions).
Una de les funcions del 3Cat és fer valdre el catàleg de tota la història de TV3 i, en aquest sentit, la missió es pot considerar acomplerta, ja que algunes d’aquestes sèries vintage han tornat a posar-se de moda entre les audiències digitals.
En el cas de sèries d’estrena i apostes pròpies, la perspectiva no és tan afalagadora. La sèrie més vista, de llarg, és la producció britànica El doctor Martin, que des de l’estrena d’aquest estiu porta més de 2,8 milions de reproduccions. L’ampolla mig plena parla de la capacitat del 3Cat de fabricar els seus propis fenòmens d’audiència –gràcies a la crossa inestimable de TV3– però l’ampolla mig buida indica que, al capdavall, el principal èxit ha estat una sèrie d’un mercat aliè, el britànic, estrenada fa vint anys. En segona posició hi ha Borgen (1,7 milions de reproduccions), que és també una sèrie europea ja veterana –es va estrenar el 2010– que aterra al 3Cat després d’haver-se pogut veure en altres plataformes.
L'impacte de compartir l'estrena
La primera aposta pròpia és la comèdia Això no és Suècia, cocreada per Aina Clotet, que ha aconseguit 1,6 milions de reproduccions, és a dir 200.000 per a cadascun dels 8 capítols. Aquí cal tenir en compte les particularitats de la producció, ja que la Corporació coproduïa aquesta ficció sobre els problemes de la paternitat amb RTVE, que la va oferir d’una tacada a RTVE Play. Això va tenir un impacte evident en la seva audiència per TV3: el seu capítol de debut va fer un excel·lent 20,0% i 420.000 espectadors. En canvi, al cinquè capítol el seguiment havia caigut a la meitat: 10,6% i 186.000 seguidors. Les 200.000 reproduccions digitals per capítol, tenint en compte la competència a RTVE Play i a la mateixa finestra de TV3, ofereixen un molt bon balanç per a la sèrie.
Un altre dels èxits és Jo mai mai, una sèrie adolescent que suma 1,5 milions de reproduccions. Són dades molt notables, tenint en compte que aquesta ficció de vuit capítols no és generalista, sinó que s’adreça al públic jove (i es nota, esclar, que es tracta del públic més acostumat a fer consums digitals). El bronze va per a Cites: Barcelona, amb 1,3 milions de reproduccions. El vídeo més vist a la carta d'aquesta temporada a la plataforma 3Cat és el primer capítol de la segona temporada d’aquesta sèrie amorosa de Pau Freixas. Però, de nou, aquí el consum digital ha patit l’impacte del canal tradicional i del fet que la sèrie es va estrenar també a Amazon Prime, ja que TV3 era només sòcia minoritària de la producció. Una altra sèrie amb bons resultats, tenint en compte que es tractava d’una producció relativament modesta, és Vintage. Aquesta comèdia generacional d’Abel Folk i Lluís Xavier Villanueva ha aconseguit 802.000 reproduccions en els vuit capítols de què consta.
Al costat d’aquestes sèries hi ha apostes que es poden considerar fallides. És el cas de L’Acadèmia, una sèrie de molt gran pressupost, en què TV3 era sòcia minoritària, que no s’ha pogut capitalitzar per al 3Cat: suma només 560.000 reproduccions. Quan es va passar per la televisió lineal també va obtenir uns resultats mediocres: 199.000 espectadors per episodi i un 11,5% de quota de pantalla (per sota de la mitjana del canal). La sèrie es podia veure també a Prime Video (on van penjar tots els episodis de cop). Altres sèries que han obtingut resultats modestos són Asfalt (385.000 reproduccions) i Nudes (324.800), tot i que des de la plataforma les defensen, ja que es tractava d’uns formats experimentals i de nínxol, respectivament. La mirada de la Fiona va ser una de les sèries amb què es va impulsar el 3Cat, però les seves audiències han estat migrades: només 271.289 reproduccions. Tot i que s’adreçava a la generació que ara té uns 30 anys, no ha aconseguit el seguiment, per exemple, d’una altra sèrie de nínxol com Jo mai mai. Finalment, el fanalet vermell és un altre producte amb voluntat d’innovador: Les del traster, que es va quedar en tan sols 85.487 visualitzacions.
En l’apartat de cinema, les audiències són també tènues, si es compara amb la televisió tradicional. Alcarràs és la pel·lícula més vista (91.900 reproduccions), seguida d’El rei Peret (53.200) i Dr. Knock (49.800).