El fiasco de distribució de la PlayStation 5 es perpetua
Sony admet que els problemes seguiran com a mínim fins al 2022, mentre que la divisió de jocs fa rècord de facturació
La PlayStation5 de Sony havia de ser l'aparell que obrís camí per a tota una nova generació de consoles de videojocs. Però ha topat amb un problema important: sis mesos després de sortir al mercat, aconseguir-la continua sent una quimera per a la majoria de gamers. Els problemes de subministrament provoquen que les unitats arribin amb comptagotes a les botigues, físiques o virtuals. I, quan ho fan, desapareixen en pocs segons, de manera que l'opció per als que no volen esperar acaba sent comprar-la de revenda en serveis com eBay o Wallapop, on se sol oferir-se entre 200 i 400 euros més cara, respecte als 400 o 500 euros que val oficialment, segons el model. Sony ha admès que les dificultats per abastir la demanda s'allargaran encara durant tot l'any que ve.
Així ho va assegurar el cap financer de la companyia, Hiroki Totoki, durant una reunió amb analistes per presentar els resultats. "No crec que la demanda es redueixi aquest any i, encara que aconseguim produir molts més aparells de la PlayStation 5 l'any que ve, el nostre subministrament no atraparà encara la demanda", va dir l'executiu, en unes declaracions recollides per Bloomberg. La crisi va començar ja durant la fase de llançament i, sis mesos després, Sony continua sense precisar quan creu que restablirà un ritme de producció suficient. La dificultat d'abastir-se de semiconductors, més algunes derivades del covid, són els motius pels quals no s'estan produint prou PlayStation 5.
A finals d'abril, de fet, transcendia la notícia que Sony estava experimentant amb una nova CPU personalitzada de 6 nanòmetres, en comptes dels 5 que té el processador actual, tal com va informar el diari taiwanès DigiTimes. Aquest canvi no comportaria cap modificació de l'aspecte exterior, ni tampoc del rendiment de la màquina. Si s'opta per un component diferent és, senzillament, perquè el de 5 nanòmetres és el cor de milions d'ordinadors portàtils, d'escriptori i també de la rival Xbox X/S. El proveïdor, AMD, no ha pogut satisfer la demanda, i el preu del microprocessador ha acabat pujant fins al punt que Sony avalua descavalcar de la subhasta i assumir que és millor apostar per un altre component. Aquest redisseny intern estaria a punt entre el segon i tercer trimestre del 2022, per poder salvar, almenys, la que serà tercera campanya de Nadal de la PS5.
Facturació rècord
I, malgrat tots aquests maldecaps, Sony pot estar més que contenta. El conglomerat japonès ha aconseguit col·locar 7,8 milions d'unitats de la PlayStation 5 fins al 31 de març i aspira acabar l'any fiscal havent arribat a les 14,8 milions de consoles despatxades. Tot i la frustració expressada per moltes veus de la comunitat de gamers, no deixa de ser un ritme equiparable al del llançament de la predecessora PlayStation 4, que, tot i haver començat també de manera relativament tímida, avui ja porta més de 115,9 milions d'unitats facturades.
Els resultats econòmics han quedat afectats pels problemes en els subministraments. La divisió de jocs tancarà l'exercici amb vora 20.000 milions d'euros facturats, la millor dada històrica aconseguida (i que s'explica per l'èxit de la plataforma digital de distribució de jocs). Però la previsió encara passava per arribar una mica més enllà i Sony ha admès que el benefici operatiu del conglomerat caurà un 4% enguany. Això ha provocat que, després d'haver millorat la cotització de les accions en un 75% durant l'últim any, des que es van presentar les previsions a finals d'abril la valoració ha caigut un 8%. Segons Bloomberg, Totoki va voler calmar els ànims dels inversors que es queixaven que Sony no hagués capitalitzat millor l'altíssima demanda d'entreteniment a casa vinculada a les mesures de confinament pel coronavirus. "Si vam vendre més de 100 milions de PS4, no m'imagino que la nostra demanda baixi fàcilment, tenint en compte la nostra penetració i reputació", va assegurar.
En tot cas, les dades suggereixen un descens suau en el consum de videojocs. Els usuaris actius de la PlayStation Network eren 114 milions a finals del 2020 i han caigut fins als 109 milions, durant el primer trimestre de l'any. Les vendes de jocs també han caigut, respecte al mateix període de l'any anterior. Però els rivals ofereixen un (magre) consol on emmirallar-se. La setmana passada la rival Nintendo va admetre que la manca de components pot acabar afectant la producció, i va rebaixar lleugerament a la baixa les expectatives de vendes de la seva consola, de la qual espera col·locar a les botigues 25,5 milions d'unitats.
Aconseguir una bona quota de mercat és imprescindible, ja que el negoci dels videojocs no passa per la venda de consoles. Els aparells es venen amb uns marges de beneficis molt petits: el que interessa és tenir jugadors captius en el sistema, que comprin ocasionalment jocs o se subscriguin als diferents serveis de pagament, que asseguren un flux constant de diners en el temps, a molts anys vista.