Dues noies que beuen llet regalimant, una dona barbuda… Benvinguts a Eurovisió 2014

BarcelonaEstimat per molts, odiat encara per més, el festival d'Eurovisió forma part de la cultura popular europea. Fa dècades que ningú no se'l pren seriosament, com una competició musical, però la barreja d'extravagàncies, kitsch, política internacional i suspens televisiu han permès al festival sobreviure sense problemes en un context on pocs programes de televisió duren més d'uns pocs anys. Un any més, ha arribat el moment de la cita amb els focs artificials, els vestits impossibles i les melodies èpiques, ètniques i pop. Una cita que, com no podria ser d'una altra forma, arriba carregada de les habituals peculiaritats. Noies amb un líquid blanc regalimant? Una dona barbuda? Benvinguts a Eurovisió 2014.

Amb 'Only Teardrops', Emmelie de Forest va guanyar per a Dinamarca l'última edició del certamen, de forma que la gran final del 59 festival d'Eurovisió tindrà lloc aquest dissabte a Copenhaguen. Dilluns es va celebrar la primera de les semifinals, i aquest dijous tindrà lloc la segona. Des que l'explosió de nous estats va fer impossible la participació de tots els països, la immensa majoria es juguen la presència en aquestes dues semifinals. Només tenen plaça directa a la final la guanyadora de l'any anterior les televisions públiques que més contribueixen: les d'Alemanya, França, el Regne Unit i Espanya.

Mentre que per a la majoria de països l'Eurofestival és simplement una diversió, en els estats no occidentals la participació en el certamen es viu com un motiu d'orgull nacional. Amb una audiència estimada de 100 milions de persones, l'esdeveniment és vist per molts governs com una excel·lent eina de promoció turística i econòmica. Però guanyar no és fàcil, i la fórmula per aconseguir-ho no està clara. Alguns països, com Suècia, acostumen a optar per cançons pop molt encomanadisses. D'altres confien a cridar l'atenció amb vestuaris estrafolaris i coreografies més o menys enginyoses. Espanya ha intentat diferents estratègies, des de concessions al pop més superficial fins a les habituals balades, sempre amb escàs èxit des del ja llunyà 'La, la, la'. Aquest any, prova fortuna amb la murciana Ruth Lorenzo i un 'Dancing in the rain' que ha despertat polèmica. En un festival dominat de forma cada cop més clara per l'anglès TVE ha insistit sempre en el castellà, però aquest any ha obert més la porta, en un moviment que ha provocat malestar en alguns cercles del nacionalisme espanyol.

Escots, llet...i una barba

Cridar l'atenció és l'aposta, entre d'altres, de Polònia. No ho ha tingut difícil: ha col·locat unes noies vestides de pastores amb escots molt generosos i bevent llet de tal forma que els regalima. Resultat: milions de visites a Youtube per a 'My slowianie', la cançó amb la qual aspiren a guanyar dissabte. També ha aconseguit la fama abans de posar un peu a Copenhaguen Conchita Wurst, una travesti a qui ja tothom coneix com la dona barbuda d'Eurovisió. Wurst — que representarà a Àustria amb una balada de to èpic, 'Rise Like a Phoenix', molt de gust d'Eurovisió — ha generat una autèntica polèmica en despertar el monstre homòfob de l'Europa de l'Est. Per una vegada, Rússia i Ucraïna han aparcat les seves diferències per reclamar als organitzadors que censurin la cantant austríaca amb l'argument que és "ofensiva per a milions de persones".

P { margin-bottom: 0.21cm; }