Dijous a la nit, el programa Horizonte, especialitzat en fenòmens paranormals i de misteri, començava amb la seva sintonia esotèrica habitual. El tema que els ocupava, en canvi, era força terrenal: Íker Jiménez entrevistava l’humorista Josema Yuste, del desaparegut duet còmic Martes y Trece. El presentador volia aprofundir en els límits de l’humor i se’l notava indignat, fins i tot més que el seu convidat, perquè considerava que a Espanya ja no es podia fer broma de res perquè sempre hi havia algú que s’ofenia. Com a exemple va posar els esquetxos de les festes de Nadal que feien Martes y Trece: “Despertaban una risa sin complejos, una risa maravillosa que no falta al respeto a nadie”. Jiménez va considerar aquells programes “una absoluta genialidad, mucho más arriesgada y vanguardista”. Carmen Porter, copresentadora, defensava que aquell humor: “Te quitaba de la política”. Aquest detall li semblava molt important. Tots tres van coincidir que durant la Transició hi havia llibertat absoluta tot i ser una època més convulsa políticament. Yuste fins i tot va assegurar que Tip y Coll eren més lliures durant el franquisme que els humoristes d’avui dia. I va afegir: “Hay gremios actualmente sobre los que no puedes hacer humor: la raza negra, los homosexuales... ¡Antes no pasaba nada! ¡Yo he visto a gays llamarse maricón entre ellos y no pasa nada!”. Va recordar el seu famós esquetx del “mi marido me pega”, en què Millán Salcedo parodiava i ridiculitzava una dona maltractada que trucava a la ràdio. “¡En ese gag no se criticaba a nada ni a nadie! ¡Ni se hacía exaltación de nada!”. Per a ells, el seu humor no té missatge ni desprèn valors.
Íker Jiménez li donava la raó: “Hay estrellas del humor que están aterrorizadas. Como no pueden hablar, ya no saben la creatividad de donde sacarla”. El convidat considerava que la culpa era de la “política carroñera”, perquè ha fet una societat políticament correcta. Yuste assegurava que a Espanya no existeixen humoristes que s’atreveixin a parlar de política. “Aquí solo se meten con el rey...”, va lamentar Carmen Porter indignada. I el de Martes y Trece li va donar la raó. El presentador va recordar aleshores una publicació satírica en què van fer un dibuix d’un naixement on, en el lloc del nen Jesús, van col·locar un excrement. Carmen Porter es va tornar a ofendre: “¡Es que esto no sé qué gracia tiene!” I Yuste li tornava a donar la raó: “¡Es que no tiene gracia, y esto es absolutamente patético!”
Digne d’un programa de fenòmens paranormals. Comencen criticant un excés de límits a l’humor perquè tothom s’ofèn, i acaben ofenent-se ells perquè es fa humor del rei i del nen Jesús. Queda clara la seva tesi. Ells volen acarnissar-se amb els col·lectius oprimits de sempre: homosexuals, negres, dones i discapacitats. Perquè, segons ells, això és blanc, fa molta gràcia, no ofèn i no és apologia de cap valor nociu per a la societat. Ara bé, el rei o el nen Jesús no es toquen, perquè no té gens de gràcia. Queda clar quins són, per a ells, els límits de l’humor: únicament i exclusivament allò que els fa gràcia a ells.
