Euskofòbia i supremacisme lingüístic

BarcelonaEl titular apareix a la portada del segon diari generalista amb més lectors de l'estat espanyol, El Mundo: "Sant Sebastià margina l'espanyol per convertir-se en la capital de l'euskera". A la peça s'acusa el govern municipal, format per PNB i PSE, de coses com voler fer desaparèixer l'espanyol de la retolació pública o de pretendre que els 1.500 funcionaris municipals s'expressin en basc.

Sempre he pensat que si s'hagués de fer un rànquing del patrimoni cultural espanyol, la llengua basca hauria de tenir un lloc preeminent, i que a Madrid haurien d'estar orgullosos i fins i tot ajudar en l'enorme tasca que suposa normalitzar una llengua que no és que no sigui llatina, és que no és ni d'origen indoeuropeu, com la majoria de llengües europees (una condició que comparteix amb l'hongarès). És un miracle que aquesta llengua hagi sobreviscut fins als nostres dies, però alguns sembla que preferirien que es morís definitivament.

És evident que a El Mundo (i no només) li molesta la diversitat lingüística de l'estat espanyol. És pràcticament impossible trobar un exemple de notícia on es parli bé dels esforços perquè el coneixement del català, el gallec o el basc arribi a tota la població. Només a les pàgines de cultura, de tant en tant, es fa alguna concessió i es parla d'un llibre o una obra teatral en llengua no castellana. Mínima, però.

Hi ha una cosa que els molesta especialment, i és quan la retolació es fa només en la llengua pròpia. En el seu cervell, en lloc de processar-ho com una riquesa i que se'ls desperti la curiositat per conèixer, se senten "estrangeritzats al seu propi país". Llavors els surt la vena supremacista: reivindiquen el dret a no saber, a no haver d'aprendre, a no fer cap esforç per acostar-se a una cultura que veuen, ells sí, com a estrangera.