Per què els feixistes estan fascinats per 'Peaky Blinders'?

BarcelonaAquest gener, en plena campanya electoral a les eleccions de Castella i Lleó, una sèrie de televisió va saltar a la palestra de manera involuntària i inesperada. El motiu: s'havien viralitzat unes imatges de diversos líders de Vox, entre els quals el seu secretari general, Santiago Abascal, amb una estètica similar a la dels seus protagonistes. La ficció era, esclar, Peaky Blinders, un dels productes audiovisuals més exitosos de l'última dècada. Per als qui encara no l'hagin vist, la història ressegueix les peripècies delictives d'una família mafiosa de Birmingham de principis del segle XX. Estrenada el 2013, tot just la setmana passada Netflix va afegir a la seva plataforma estatal la sisena i última temporada de la producció.

Tones de masculinitat, boina tapant la closca, tirants ben estrets al cos i mirades desafiants. Aquella instantània dels líders de la ultradreta espanyola era tan semblant a la dels delinqüents de Peaky Blinders que fins i tot el candidat de Ciutadans va expressar la seva sorpresa perquè un partit que pretenia governar la comunitat adoptés alegrement l'estètica d'un gang mafiós, encara que fos de ficció. Com no podia ser de cap altra manera, la sempre polèmica Macarena Olona, candidata de Vox a la Junta d'Andalusia, va reaccionar a les crítiques comparant, amb orgull, una imatge de la sèrie amb la dels seus companys de partit.

Òbviament, Peaky Blinders no és una ficció feixista per se, sinó una sèrie d'èxit transversal a tot el món que, a més d'estar protagonitzada per una família d'ètnia gitana, en la seva cinquena temporada s'enfrontava a un polític d'ultradreta, Oswald Mosley. Però indiscutiblement reuneix certes característiques que l'han convertit en un mirall per a una part de la ultradreta, que n'ha adoptat l'estètica i l'ha convertit en un dels seus referents.

Violència extrema, masculinitat tòxica, codis d'honor, delinqüència, vida als marges i fins a cert punt ideologia antisistema. Són característiques magnètiques per al moviment ultra, de la mateixa manera que va passar amb The Sopranos a principis de segle. Només cal recordar aquell infaust equip format per skinheads nazis, membres dels Boixos Nois, que van atemorir els camps de futbol de mig Catalunya a còpia de pallisses i intimidacions. El club es deia Bada Bing, com el local de striptease que regentava Tony Soprano. No era casualitat: eren fans de la sèrie, de la mateixa manera que possiblement ara ho són de Peaky Blinders. Seguint aquesta tendència, les xarxes socials estan farcides de muntatges i tatuatges amb imatges de la sèrie penjades per persones vinculades als moviments feixistes.

Per entendre aquesta fascinació, cal observar els diversos paral·lelismes que hi ha entre gangs com el de Peaky Blinders o la família Soprano i el feixisme: "Segueixen models molt admirats pels ultres, que busquen la seva identitat en grups amb un lideratge fort i que aconsegueixen canvis de manera violenta i sense demanar perdó", explica Xavier Rius Sant, periodista especialitzat en l'extrema dreta que acaba de publicar Els ultres són aquí (Pòrtic). De fet, aquest tipus d'autoritat, quasi messiànica, de persones inqüestionables que exerceixen cabdills com Tommy Shelby, el protagonista de Peaky Blinders brillantment interpretat per Cillian Murphy, podria ser comparable a la de Vox, ara que el partit ha suprimit qualsevol mena de sistema democràtic que pugui qüestionar el seu secretari general: "Amb els últims canvis d'estatuts és impossible revocar el lideratge d'Abascal, inclús presentar candidatures alternatives. D'aquí que aquests personatges que no ha escollit ningú, però que dirigeixen la massa, siguin els seus referents", apunta Rius Sant.

La fascinació per la violència i el crim organitzat no és, ni de bon tros, monopoli de la ultradreta. Avui dia han mutat a icones pop personatges de ficció tan relacionats amb el sang i fetge com Tony Montana (protagonista de Scarface, de Brian De Palma) o Gennaro Savastano (Gomorra) o fins i tot reals, com és el cas de Chapo Guzmán o de Pablo Escobar. A aquests narcotraficants les sèries els han posat sorprenentment de moda, tot i ser persones responsables de centenars d'assassinats. "Per a algunes persones són vistos com una mena de Robin Hood moderns, estimats pel poble i al marge de les grans corporacions", explica Rius Sant. El fandom ha arribat a tal punt que és difícil no trobar-se una samarreta estampada amb la seva cara a una botiga de souvenirs qualsevol de Barcelona.

Com a conclusió: si ets feixista probablement t'agradarà Peaky Blinders, però perquè t'agradi Peaky Blinders no has de ser feixista per força. Perquè encara que la seva narrativa ens acosti personatges extrems, Peaky Blinders només és una sèrie de ficció i no una pel·lícula de propaganda, a l'estil de les de Leni Riefenstahl o de José Luis Sáenz de Heredia. Sobre els ingredients que per a ell tindria una ficció pensada exclusivament per a militants d'ultradreta, l'expert Xavier Rius Sant apunta a arguments que "deslegitimin els organismes democràtics corruptes, tinguin lideratges erigits en messies i canvis aconseguits a còpia d'accions violentes". Aquí tenim la fórmula perfecta per triomfar entre els ultres d'avui.