A Feijóo Nodoyuna li explota el plebiscit als morros

Ho he descobert. Per fi sé quin gos és Perro Sanxe: el Risitas, que és com es coneixia a l’Espanya de la televisió única aquell sac de puces de la sèrie de dibuixos animats que es van traduir com Los autos locos. El líder socialista torna a riure sorneguerament davant de l’enèsim fracàs del pèrfid Pierre Nodoyuna –eloqüent cognom– que intentava amb ben poca fortuna acabar primer a la cursa. En aquest cas, seria Alberto Núñez Feijóo qui s’enduria el càsting per interpretar aquest malvat de pacotilla. Ni tan sols tenint el gruix dels mitjans escrits, radiats i televisius, ni tampoc amb la inestimable col·laboració de la casta judicial ha aconseguit l’efecte plebiscitari que pretenia sobre la figura de la seva nèmesi. La mostra del dia podria ser la portada d’El Mundo d’aquest diumenge electoral: “Els espanyols voten avui o més Sánchez o voluntat de canvi”. La formulació és tramposa, perquè la disjuntiva només existeix en el seu món eteri de narratives. L’efecto Begoña, convenientment manufacturat per a la campanya, ha estat una llufa avançada de Sant Joan.

La supervivència del líder del PSOE com a inquilí de la Moncloa té a veure quasi exclusivament amb la por comprensible dels socis que el sostenen com a president, temorosos de jugar a la ruleta russa que comporta deixar-lo caure i arriscar-se a acabar afavorint un govern de l’Estat de dreta i ultradreta. Feijóo hauria de ser més hàbil, perquè cada fracàs, cada Nodoyuna, fa que Isabel Díaz Ayuso obri un parell de graus més els seus ulls àvids. De fet, el subtítol d’El Mundo és “PSOE i PP arriben al 9-J amb incertesa i assumeixen que els resultats «tindran conseqüències polítiques»”. No sé vostès, però el fet que incloguin els populars en la formulació em fa pensar que aquesta frase enverinada és un avís. I no a Sánchez, precisament.