La 'fatxosfera' i el periodisme davant l'extrema dreta centren el nou 'Anuari Media.cat'

BarcelonaQuè ha de fer el periodisme davant de l'auge de l'extrema dreta? Aquesta és una de les preguntes que recorren el nou Anuari Mèdia.cat, publicat aquest dijous. La publicació, que edita des del 2011 el Grup de Periodistes Ramon Barnils, dona cabuda als temes que preocupen a la professió periodística i que moltes vegades no tenen espai en els mitjans convencionals. En l'anuari, Enric Borràs, president del Grup Barnils, fa una crida per un periodisme compromès amb la lluita contra l'extrema dreta. "L'únic periodisme que mereix aquest nom és el que és radicalment antifeixista. Sense connivències, sense timidesa, amb honestedat i contundència", diu en el pròleg de la publicació.

Arran dels seus posicionaments públics, el Grup Barnils i Mèdia.cat han estat objectes d'insults i amenaces a les xarxes socials. Amb la reivindicació d'un periodisme antifeixista, les dues entitats van patir un ciberatac que va fer caure el servidor de les seves webs durant hores. "Necessitem un periodisme que serveixi d’antídot contra la por i la desinformació. Aquest Anuari vol ser una eina pràctica que doni claus per entendre en quin món vivim, qüestioni inèrcies del món mediàtic i plantegi reflexions sobre temàtiques que marquen l’actualitat periodística", remarca Carme Verdoy Torra, coordinadora de l'Anuari Mèdia.cat.

Un dels reportatges principals del nou anuari s'endinsa en la fatxosfera, tot el conjunt de mitjans digitals, xarxes socials i blogs que fan d'altaveus de l'extrema dreta. El periodista Nicolàs Tomàs fa una radiografia de la manera d'operar dels actors mediàtics de la ultradreta. El concepte, que a l'estat espanyol ha estat popularitzat per Pedro Sánchez –el va utilitzar, per exemple, per parlar de la polèmica per la cançó Zorra–, va ser encunyat per la ciència política francesa i ha acabat entrat en l'enciclopèdia Larousse. Dins de la fatxosfera espanyola hi ha mitjans com OkDiario o Libertad Digital i influencers com ara Wall Street Wolverine o Javier Negre. El reportatge s'emmarca dins l'objectiu genèric de Mèdia.cat de donar eines als periodistes per plantar cara a l'extrema dreta. De fet, Nicolàs Tomàs també publica en aquesta edició un recull de set claus per no normalitzar l'extrema dreta als mitjans. Es tracta de premisses com ara no tractar l'extrema dreta com un actor polític qualsevol i no comprar l'agenda mediàtica d'aquests grups.

Onada de conservadorisme

Junt amb aquests dos temes, l'anuari també inclou un reportatge que explora un altre vessant de l'auge del conservadorisme. Alba Sidera publica una anàlisi sobre el fenomen de les tradwives, impulsat per les xarxes socials. Aquest moviment reaccionari s'emmarca dins de l'antifeminisme i promou que les dones es quedin a casa, relegades a les tasques domèstiques i la cura de la família. El terme tradwive, que es traduiria com esposa tradicional, va ser encunyat per l'alt-right nord-americana i s'ha posat de moda gràcies principalment a influencers de TikTok. Són dones que apareixen en els vídeos vestides a l'estil de la moda dels anys 50 i que lloen les bondats de la vida domèstica i la submissió al marit. L'atac als drets de les dones agafant com a excusa la defensa dels valors tradicionals no es queda només a les xarxes socials, sinó que està present en les polítiques que plantegen les formacions d'extrema dreta d'arreu del món, moltes de les quals amb accés real al poder.

L’anuari d’aquest any també aprofundeix en altres temàtiques, com ara l'anomalia que suposa, encara avui dia, que una dona dirigeixi un mitjà de comunicació als Països Catalans, el paper de la intel·ligència artificial en el periodisme o el repte de la cobertura mediàtica de qüestions com els desnonaments.