La fascinació per Mart aterra a TV3

BarcelonaEl poder de seducció de Mart es remunta a finals del segle XIX, quan l’astrònom italià Giovanni Schiaparelli va descobrir amb el seu telescopi que hi havia uns canals a la superfície de Mart. En aquell moment, es va interpretar que havien sigut construïts per éssers intel·ligents i es van considerar com a prova de vida extraterrestre. Descartada aquella hipòtesi, el Planeta Vermell ha format part dels objectius de la carrera espacial des dels seus inicis i, en els últims anys, la possibilitat que pugui acollir vida l’ha convertit en objecte de desig dels científics, com demostren les diferents missions que s’han posat en marxa per investigar-lo. Les missions no tripulades a Mart com el ròver Perseverance, el Tianwen-1 i el Hope han revifat la passió per un indret inabastable per a la majoria d'humans al qual s’han dedicat cançons, còmics, llibres i tota mena d’obres de ficció. Demà TV3 se suma a la passió pel Planeta Vermell amb una nit monogràfica en què s’explorarà com les descobertes de Mart podrien tenir conseqüències per a la Terra. 

Aquesta nit especial arrencarà amb l'emissió del Sense ficció: Viatjar a Mart. Salvar la Terra, dirigit per Albert Elfa. Un equip del programa ha visitat diversos indrets amb característiques similars a les de Mart on es treballa per fer realitat la vella fantasia d’aconseguir presència humana al Planeta Vermell: des del centre espacial dels Emirats Àrabs Units, a Dubai, fins a territoris com Riotinto, a Huelva, o les coves d’Arredondo, a Cantàbria, on es fan simulacions marcianes. També es mostraran les instal·lacions de Utah, de la mà de l’astrofísica barcelonina Mariona Badenas, la primera catalana a comandar una missió internacional de la Mars Society, una simulació feta en un desert amb unes condicions semblants a les de Mart.

La vida al Planeta Vermell

Elfa assegura que un dels motius pels quals va decidir fer el documental és la constatació de com d'avançada està la investigació sobre Mart i la gran quantitat de professionals, molts d'ells catalans, que estan treballant pel viatge i l'estada al planeta. Les projeccions dels científics asseguren que a partir dels anys 30 d'aquest segle podria arribar el primer humà a Mart i que a partir dels 50 ja podria haver-hi una colònia humana d'unes 100.000 persones. En aquest sentit, el Sense ficció planteja preguntes com qui podrà viatjar a Mart i quin grau d’autosuficiència podrien arribar a assolir les persones que formin part d’aquesta hipotètica colònia humana al Planeta Vermell.

"Per viure allà, els marcians hauran de ser sostenibles. Portar materials des de la Terra és massa car i, per tant, s'hauran de produir, consumir i reciclar allà", explica Albert Elfa, que assenyala que la sostenibilitat és una de les grans incògnites del projecte marcià. Altres esculls per a la vida a Mart són la radiació, les temperatures extremes i una atmosfera massa dèbil. El periodista explica que per als científics "és un planeta molt atractiu perquè és molt semblant a la Terra en moltes coses". "Encara que no tingui atmosfera, el diòxid de carboni és transformable en oxigen i, per tant, seria fàcil garantir-hi la vida, encara que hauria de ser subterrània", remarca el periodista.

Després d'aquesta primera emissió, TV3 oferirà l'especial Sense ficció o ciència-ficció?, un espai presentat pel mateix Elfa i Ester Bertran que s'emetrà des de les pistes i instal·lacions de l’aeroport de Lleida-Alguaire, una infraestructura que aspira a convertir-se en un hub tecnològic de l'espai des del qual es puguin llançar nanosatèl·lits. A més de parlar de l'impacte que ha tingut Mart en la cultura i l'economia, el programa també analitzarà en quina situació estan les investigacions sobre Mart i els resultats de la feina de diferents ginys que ja hi ha treballant al planeta, amb l’enginyer en cap d’investigació MEDA-Perseverance, José Antonio Rodríguez Manfredi. El corresponsal de TV3 a l’Àsia, Francesc Canals, explicarà les característiques i interioritats de la missió més desconeguda i ambiciosa, la xinesa Tianwen-1. "Per als científics, Mart és la nova frontera, el següent horitzó. És la fugida endavant que sempre busca l'ésser humà", explica Elfa, que confessa que, tot i que l'aventura marciana és il·lusionant, encara és "una mica ciència-ficció".