‘Fargo’ es transforma en un relat mafiós clàssic

BarcelonaSis mesos més del previst han hagut d’esperar els fans de Fargo per poder gaudir de la quarta temporada d'aquesta antologia. La culpa ha sigut del coronavirus, que va obligar a aturar el rodatge de la ficció a mitjans de març i que, per tant, va provocar que no es pogués estrenar el 19 d’abril, tal com ja s’havia anunciat. Passat el tràngol del confinament, Fargo va reprendre el rodatge a l’agost i aquest dijous arriba a Movistar+ amb una quarta temporada que, ambientada als anys 50, té ressonàncies de la discriminació racial que encara avui en dia es viu als Estats Units.

En aquesta ocasió, l’acció es trasllada a Kansas City (Missouri), una població gairebé 900 quilòmetres al sud de la ciutat que dona nom a la sèrie de Noah Hawley. Als anys 50 els Estats Units van viure dues grans onades migratòries, una d'externa i una altra d'interna: d'una banda, la dels europeus procedents de països com Itàlia, que ja havien començat a arribar al país a principis del segle XX, i, de l’altra, els afroamericans provinents del sud, forçats a traslladar-se a conseqüència de les lleis de segregació racial. Les dues comunitats van trobar refugi als estats de l’Oest Mitjà del país, on està situada Kansas City.

Com és imperatiu en l’univers de Fargo, en la quarta entrega també hi ha éssers patètics i pobres homes que mai veuen realitzades les seves ambicions. Els protagonistes d'aquesta temporada són dues famílies mafioses, una d’italiana i una d’afroamericana, que per conviure i mantenir una certa pau decideixen intercanviar-se els seus fills primogènits i criar-los com a seus.

Acostumat a ser reconegut pel seu vessant còmic, Chris Rock reconeix que Fargo ha sigut una oportunitat per demostrar que té registres més enllà de l'humorístic. L’actor dona vida a Loy Cannon, el cap de la facció criminal afroamericana que lluita per guanyar quota de poder, mentre que Jason Schwartzman és Josto Fadda, el líder de la família italiana. “Aquest és el millor personatge que he fet mai i, honestament, segurament és el millor paper que faré en tota la meva carrera”, confessa Rock. L’actor ha definit Loy Cannon com una espècie de Tony Soprano. “És un home de negocis, un diaca de la seva església, un pare i marit amorós, un propietari d’un banc, però també un criminal”, resumeix.

Noah Hawley, la clau de l’èxit

Tot i l'escepticisme inicial que va despertar l’adaptació televisiva de la pel·lícula dels germans Coen, Hawley ha demostrat amb 3 temporades –guardonades amb diversos Globus d'Or i premis Emmy– que ha sabut traslladar l’esperit de l’Amèrica profunda, les situacions surrealistes i l’humor negre de l’obra original a la pantalla petita. El canal nord-americà FX, que és qui l’emet als Estats Units, sempre ha sigut molt permissiu amb la producció de les temporades i això ha permès que el director tingués llibertat total per desenvolupar el guió, sempre amb l’ajuda i supervisió dels germans Coen. "Des d’un principi he estat interessat a ampliar la definició de la sèrie. Sempre bromejo dient que la pròxima temporada de la sèrie podria fer-se en una estació espacial l'any 5100. Potser arriba el dia en què això no sembli una idea tan terrible”, explicava Hawley a la revista Variety.

En aquesta temporada, Hawley deixa de banda el futur i mira cap a un passat que està molt connectat amb el present del país. Si en les temporades anteriors els policies bondadosos però obstinats com la Molly Solverson (Allison Tolman) acabaven sent els herois, en la quarta entrega això ha canviat. “Per bé o per mal, en les tres temporades anteriors els personatges autènticament bons han sigut policies. Però si expliques una història sobre afroamericans i immigrants, no és necessàriament aquesta la seva experiència”, assenyala el creador, que assegura que tant ell com el seu equip de guionistes han anat amb molt de compte per no fer un retrat massa simplista. “No volia crear moments de racisme per demostrar alguna cosa ni crear cap drama artificial. Perquè per molt que utilitzem la ficció per mostrar com era el passat, també has de ser conscient que, al crear noves situacions de violència, racisme o xenofòbia, tu potser també estàs contribuint a incentivar-les”, diu.