Barcelona“Els pares són les úniques persones que no els veuen com un famós, sinó com el seu nen”. Ho deia aquest dimecres Xavier Brichs, director d’'Els meus pares', per resumir una de les idees que hi ha darrere d’aquest nou programa, que ell dirigeix, que presenta Gemma Nierga i que TV3 estrena aquest dijous a les 22.40 hores: oferir una mirada diferent i única sobre persones molt populars. Però sobretot, diu Brichs, l’espai vol ser un “homenatge als pares”, les “persones anònimes” que hi ha al darrere dels seus fills famosos i que els han transmès “uns valors i una educació” que han sigut imprescindibles perquè arribessin a tenir èxit. “Darrere de la gent que tothom coneix i que ha triomfat hi ha uns pares que han aguantat moltíssim i que també són part de la seva història”, reflexiona el director de TV3, Vicent Sanchis.
“Els vostres fills han guanyat molts premis, però el premi més gran us el volíem donar nosaltres fent-vos aquest homenatge”, va dir Nierga als protagonistes del programa, molts dels quals han estat presents a l’acte de presentació del format. La periodista ha conversat amb els progenitors de l’actor Quim Masferrer (amb qui l’espai donarà el tret de sortida), de l’humorista Andreu Buenafuente, de la cantant Sílvia Pérez Cruz, de la model Martina Klein, de l’actor Bruno Oro, del tenista Àlex Corretja, de la cineasta Isabel Coixet i del futbolista Xavi Hernández. La primera temporada d’'Els meus pares' tindrà vuit capítols, però Sanchis deixa la porta oberta a rodar noves entregues en funció de l’acollida que tingui el format entre els espectadors. El programa és una creació del departament de nous formats de la televisió pública i s’ha produït internament.
Confessions i emocions
Cadascun dels capítols comença amb Nierga parlant amb el fill i demanant-li com són els seus pares, una pregunta que, segons la periodista, és “difícil de respondre”, però que tots els convidats han fet “l’esforç” de contestar. Tot seguit, la presentadora coneix els progenitors i s’interessa per la seva relació amb els fills, que després tenen ocasió de veure algunes de les coses que els seus pares han dit sobre ells. Finalment, pares i fills, acompanyats de Nierga, es reuneixen en un dinar familiar que els permet parlar directament sobre tot el que abans havien explicat a la càmera. “Parlem de valors universals, com l’educació, l’amor o la pèrdua, però combinem aquests grans temes vitals amb petites anècdotes i records”, explica el director del programa.
Una sensació generalitzada, i que alguns dels famosos verbalitzen durant el programa, és que els pares tenen tendència a explicar a la presentadora coses que a ells no els havien dit mai personalment. Això dona lloc a nombrosos moments emotius i a més d’una llàgrima. Ara bé, Nierga subratlla que en cap cas ha intentat burxar els convidats per aconseguir que parlessin més del compte. “No hem anat a buscar el morbo: no vull que cap dels pares se senti incòmode en el programa, no vull ni un minut de televisió que no els agradi veure”, assegura la presentadora.
En aquest sentit, Brichs revela que, quan els van dir que la conductora del programa era Gemma Nierga, alguns convidats que en un primer moment s’havien mostrat reticents a participar-hi van acceptar-ho “de seguida”. Victòria Castillo, la mare d’Isabel Coixet, ho va corroborar: “Quan em va trucar la meva filla per dir-me que volien fer aquest programa jo li vaig dir que no hi volia sortir. Però li vaig preguntar quin periodista el feia, i llavors vaig dir: «Ah, doncs així sí!»” És el que l’equip d’'Els meus pares' ha batejat com a “efecte Nierga”.
“És un programa de 'slow TV'. Vol recuperar el valor de la paraula, de la conversa tranquil·la, de parlar i escoltar”, diu Brichs, que considera que aquestes són, precisament, dues grans qualitats de la presentadora: “Sap parlar i sap escoltar”. Sanchis se suma a aquests elogis: “La Gemma té una gràcia immensa per copsar l’estat d’ànim de la gent, per arribar al fons de les persones”, diu, i remarca que per aconseguir que persones que no coneixes et revelin segons quines intimitats cal “una gran humanitat”.
Retorn a TV3
Amb l’estrena d’'Els meus pares', Gemma Nierga torna a TV3 més de 20 anys després d’haver-ne marxat. El seu debut a la cadena pública havia sigut el 1988, quan només tenia 22 anys, com a presentadora del programa 'Dit i fet'. “Acabava de sortir de la universitat i la meva mare em va dir: «Només has fet quatre programes i ja sembles una altra persona». La meva mare em va ensenyar que la humilitat és molt important”, recordava ahir Nierga. Curiosament, un dels últims programes que va conduir a la televisió pública, l’any 1994, també tenia a veure amb les relacions familiars: es titulava 'Pares i fills' i el dirigia Vicent Sanchis.
"El primer que has de ser és persona"
Gemma Nierga ja coneixia alguns dels pares de famosos a qui ha entrevistat, però d'altres no, i n’hi ha que l’han sorprès. “La mare de la Isabel [Coixet] no me la imaginava així: és una dona molt culta, sensible, enamorada del seu marit”, explicava ahir la presentadora d’'Els meus pares'. També li va cridar l’atenció, tot i que ja l’havien previngut, que la mare de Bruno Oro fos tan jove: va tenir el seu fill amb només 20 anys.
La majoria dels pares amb qui ha parlat són fans indiscutibles dels seus fills, però alhora són els primers que els recorden que, malgrat l’èxit, han de continuar tocant de peus a terra. És el cas del pare d’Àlex Corretja, un mestre jubilat que va lluitar perquè els esportistes d’elit tinguessin un currículum escolar adaptat que els permetés compaginar la formació esportiva amb l’acadèmica, i que, segons explica, ha intentat inculcar una idea al seu fill: “Pots ser molt bon tenista, però el primer que has de ser és persona”.