La falsa mort de Noam Chomsky i els perills de la propagació de 'fake news'

BarcelonaAquest dimarts a la tarda una notícia falsa va començar a córrer per les xarxes socials: Noam Chomsky, un dels principals intel·lectuals de les polítiques d’esquerres dels Estats Units, hauria mort. La informació era mentida, però va estendre’s per arreu del món. Una multitud de mitjans de comunicació, institucions i alts càrrecs van donar credibilitat a la seva mort i les xarxes van bullir. La informació no va tardar a ser contrastada i la seva dona, Valeria Wasserman, va desmentir a diferents periodistes que el seu marit hagués mort. Tot i això, la mentida ja estava estesa i va passar una bona estona fins que la veritat no es va imposar.

A banda de la seva dona, l’hospital on fins ahir estava ingressat –A Beneficencia Portuguesa de Sao Paulo– també va comunicar que Chomsky, de 95 anys, continuava viu. I, de fet, en una carta signada pel director executiu del centre, Renato Vieira, i el cardiòleg Marcelo Sampaio, van explicar que havien donat l’alta mèdica a Chomsky, que continuarà rebent tractament des de casa. Segons va publicar fa uns dies el diari Folha de Sao Paulo i recull l’agència Efe, l’intel·lectual estava ingressat des de l’any passat a causa d’un accident cerebrovascular massiu que l’ha deixat amb dificultats per parlar i per moure el costat dret del cos.

Però com pot ser que una notícia falsa s’estengui d’aquesta manera? En aquest cas, no hi ha una única explicació. Tal com explica el professor de la Universitat Pompeu Fabra i expert en xarxes socials i comunicació Frederic Guerrero-Solé, les conegudes com a fake news tenen diversos orígens. D'una banda, poden sorgir d’una persona anònima i, de l'altra, d’una organització o persona a qui la societat dona credibilitat. En el cas de Chomsky, però, segons Guerrero-Solé, va ser una barreja de totes dues. Si bé no se sap d’on va sorgir la primera informació, "fonts que la societat considera fiables van fer-se’n ressò". És el cas, per exemple, de l’oficina de Sao Paulo del Partit dels Treballadors, formació a la qual pertany el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva. A Espanya també van compartir la notícia polítics de primera línia, com és el cas d'Íñigo Errejón.

Aquesta no és la primera vegada que Noam Chomsky surt esquitxat d’una notícia falsa. De fet, també va ser víctima d’una entrevista inventada que va publicar el periodista italià Tomasso Debenedetti, un professional de les fake news. Una de les seves polèmiques més recents va tenir lloc el setembre passat, quan es va inventar la mort del cantautor mallorquí Tomeu Penya. "Ho he fet per denunciar la situació del periodisme, que amb l'aparició de les xarxes socials i les presses per donar les notícies pot caure en grans errors", va explicar llavors a Catalunya Ràdio.

Eines per detectar les ‘fake news’

Però què podem fer per evitar caure en les notícies falses? Tal com explica Guerrero-Solé, tot i que "no existeix cap fórmula màgica que ens serveixi per detectar fake news", sí que podem intentar minimitzar-les. Segons ell, l’"eina bàsica" per evitar la desinformació és "contrastar". Aquesta, però, té un problema: requereix un esforç que l’audiència, moltes vegades, no està disposada a fer. A més, avisa que normalment ens servim del principi de versemblança, fet que ens indueix moltes vegades a l’error. Per això, Guerrero-Solé recomana guiar-nos pel principi de la font fiable, que consisteix a triar de manera crítica aquells mitjans que mereixin la consideració de font creïble.

Per altra banda, l’editor en cap de Verificat, la primera plataforma de fact-checking de Catalunya, Marc Masip, explica un mètode de quatre passos que pot servir a la ciutadania per saber si una informació és real o no. El primer de tots és senzill: es tracta de parar i reflexionar sobre si la notícia pot ser certa o no. Un cop reflexionat, cal mirar qui ens està donant la informació. "No és el mateix que qui ho afirmi sigui una persona anònima que una organització fiable", assegura Masip. El tercer pas es basa en contrastar: quins mitjans estan fent-se'n ressò? I, finalment, cal veure si hi ha proves que sostinguin els fets. "Si no n’hi ha, hem de sospitar", diu. A més, segons l’editor en cap de Verificat, en casos com el d’ahir és molt important consultar que diuen les principals capçaleres. "En cas que no en diguin res, el primer que hem de fer és dubtar del que es diu", creu. Masip conclou que, "amb aquests quatre senzills passos, serem capaços de jutjar des de l’autocrítica".

Els perills de la mentida

El fenomen de la desinformació, però, no és pas anecdòtic i té unes conseqüències molt clares en la població. Una d’elles, tal com assenyala Guerrero-Solé, és el fenomen creixent de news avoidance, referit a tota aquella gent que prefereix evitar el consum d’informació. "La població cada vegada confia menys en els mitjans i ja no saben si el que consumeixen és cert o no", assegura. Així doncs, les fake news estan afavorint de manera indirecta que cada cop la gent s’informi menys i posin per davant el consum d’entreteniment. "És una forma d’evitar la desprotecció", explica el professor de la UPF.

En aquesta línia, aquest dilluns es va fer públic que el nivell de desinterès per les notícies entre la població havia arribat al seu màxim històric. Segons un informe anual de l’Institut Reuters, el 39% de les persones eviten de manera recurrent el consum d’informació. Aquesta dada evidencia un fenomen creixent en els últims temps: ara fa només set anys el percentatge que evitava les notícies era de tan sols el 29%, una dada 10 punts per sota de l’actual.