Falcar la taula de negociació a còpia de portades

La taula de negociació amb Catalunya sobre la qual se sustenta la legislatura espanyola té molts enemics que intenten serrar-li alguna pota per fer-la ballar i, eventualment, tombar-la perquè caigui amb ella l’inquilí monclovita. Pedro Sánchez mira d’aguantar tant com pot en aquest joc de precaris equilibris repartint pastanagues a babord i estribord, com evidencien les portades de diumenge.

Entre els diaris que intenten falcar la taula del diàleg, El País mira de calmar els que –des d’alguna de les altres setze comunitats autònomes– es miren amb recel l’assumpte: “Sánchez afirma que el diàleg amb Torra no perjudicarà altres territoris”, titulen. A Catalunya, El Periódico mira de sadollar les aspiracions catalanes: “Sánchez garanteix una oferta viable a Catalunya”. L’ús del verb garantir és revelador, perquè vol dir que el diari li compra la proposta. No és que ho prometi, és que ho garanteix. O sigui, se li dona credibilitat i capacitat de compliment. També té punxa el subtítol de portada de La Vanguardia: “El president del govern central aspira que el resultat de la taula de diàleg obtingui un consens polític semblant al de l’Estatut del 1979”. Esmentar l’Estatut és qualsevol cosa menys innocent. I evidencia que l’estratègia és fer veure que s’ha aprovat una reforma tan estructural com la que suposa un Estatut, però sense la nosa d’haver de votar-lo, cosa que faria que els independentistes exigissin incloure la seva opció a la papereta. I, sobretot, sense la nosa suplementària d’haver-hi de passar el ribot després. A la banda contrària, El Mundo mira de sacsejar l’assumpte amb un nou exemple de Periodismo del Pundonor: “Els barons es rendeixen i només Page adverteix del diàleg amb ERC i Torra”.

Clic, clac, clac-clac. Balla la taula que ha de satisfer tothom. I els diaris aniran acumulant portades i portades: alguns per mirar de falcar-la. I d’altres, per desequilibrar-la fatalment.