Fairphone 2, el mòbil menys insostenible de tots
El Fairphone 2 no és precisament l’ smartphone més elegant del mercat. Tot el contrari: amb 11 mil·límetres de gruix és considerablement més voluminós que els models d’altres marques, fins i tot els que tenen una pantalla més grossa. Però seria injust comparar-lo amb els seus rivals comercials només per l’aparença. Ja en l’embalatge, el telèfon porta inscrita la seva declaració de principis: “El pots obrir. Te’l pots quedar”.
I és que el Fairphone no és només l’únic smartphone completament modular que es pot comprar actualment, cosa que facilita reparar-lo en cas d’avaria i, eventualment, posar al dia algunes de les seves funcions. També ofereix una traçabilitat completa dels materials, els components i la mà d’obra que es fan servir en la seva producció, fins al punt que la petita empresa holandesa (60 treballadors) que l’ha dissenyat i el comercialitza vetlla perquè l’or, l’estany, el tàntal -el famós coltan- i el tungstè del telèfon no procedeixin de zones conflictives com acostuma a passar en aquesta indústria, i vigila sobre el terreny que els empleats que fan l’assemblatge no treballin en les condicions d’esclavatge habituals. Fairphone també publica a la seva web les dades dels proveïdors de cadascun dels seus components i com es distribueixen els 523 euros que paga el comprador del telèfon.
La modularitat es tradueix en la possibilitat de desmuntar els sis mòduls que formen el telèfon sense cap altra eina que un petit tornavís d’estrella: la bateria; el circuit principal que inclou el processador i la memòria; la pantalla de cinc polzades, l’element que es trenca més sovint i es pot canviar comprant un recanvi de 80 euros; el mòdul inferior que conté l’altaveu i el connector microUSB; la càmera secundària amb el minijack d’auriculars, i la càmera principal, actualment de 8 megapíxels i que l’empresa renovarà amb un model de més resolució. El Fairphone 2 és menys modular que el primer Fairphone, on pots canviar per separat l’altaveu, el motor de vibració o el flaix. Tot i això la seva reparabilitat és a anys llum de la de qualsevol altre telèfon comercial i permet que la seva vida útil arribi als cinc anys, duplicant així la mitjana del mercat. El peatge que cal pagar és l’increment de gruix, que encara resulta més acusat pel disseny de la carcassa.
Tot i això, acaben de presentar una carcassa nova, més estilitzada i disponible en diversos colors. Pel que fa a la traçabilitat dels minerals, la fita no és trivial. En el cas del tungstè, Fairphone assegura que s’extreu d’una mina semiindustrial de Ruanda, d’on viatja fins a Àustria per ser refinat i d’allà a la Xina perquè una empresa de Zhejiang en faci el contrapès que una altra de Chongqing incorporarà al motor de vibració que la firma Hi-P assemblarà finalment a Suzhou en el telèfon acabat. L’empresa reconeix que no pot garantir que el Fairphone 2 estigui completament exempt de conflicte, però sense dubte és el telèfon comercial que més s’hi aproxima. Sumant el model original del 2013 i l’actual Fairphone 2 que he provat, Fairphone ja ha venut 110.000 telèfons, pràcticament tots a Europa i majoritàriament a Alemanya. Es pot comprar a la web de l’empresa i també el distribueixen l’operadora holandesa KPN, l’alemanya 1&1 i l’austríaca T-Mobile.
Les especificacions i les prestacions són pròpies d’un telèfon de gamma mitjana. Porta el sistema operatiu Fairphone OS 1.8.1, variant de l’Android 5.1 de Google amb accés als serveis del gegant d’internet, més una capa d’interfície que mostra les icones de les aplicacions que l’usuari fa servir més sovint i avisa quin grau d’intromissió en la privadesa representa cadascuna de les aplicacions que instal·lem. Admet dues targetes SIM, els 32 GB de capacitat interna es poden ampliar amb una targeta microSD i els únics luxes són la funció de ràdio FM i un botó separat per fer fotografies.
En el quadre adjunt he comparat el Fairphone 2 amb dos telèfons mòbils de mida semblant que he provat anteriorment per a l’ARA: el Huawei Honor 6 Plus en la seva categoria i el Samsung Galaxy S7 com a smartphone Android de referència en la gamma més alta. Òbviament aquest supera el Fairphone 2 per golejada en rendiment brut, però cal dir que les seves prestacions en condicions reals d’ús -simulades amb la prova PCMark Work 2.0- són prou dignes.
Tot i això, l’aspecte i el comportament del Fairphone en el banc de proves no són el que en determinarà l’èxit. Els compradors -molts d’ells corporatius, com l’Ajuntament de Sant Cugat- valoraran la sostenibilitat de l’aparell per sobre de tot. I és que contribuir a un planeta una mica millor importa molt més que la rapidesa d’un videojoc o uns mil·límetres de gruix.