Amb la ‘libra’, Facebook vol ser el WeChat d’Occident

David Marcus ha trigat exactament cinc anys a sortir-se amb la seva. Quan el juliol del 2014 el directiu va deixar la presidència de PayPal per fer-se càrrec dels serveis de missatgeria de Facebook, ja devia portar al cap transformar-los en vehicles per al comerç digital. Després de situar Messenger per sobre dels 1.000 milions d’usuaris -i, sobretot, d’absorbir WhatsApp pel camí-, Marcus impulsa ara des de dins de Facebook la creació de la libra, una nova moneda digital que començarà a circular per la xarxa cap a l’estiu de l’any que ve.

Els consumidors podran tenir al seu telèfon un moneder virtual de libres que es podrà carregar per transferència bancària o bé amb efectiu a les botigues que l’admetin, a l’estil de les recàrregues de saldo als mòbils de prepagament. Amb aquest saldo podran pagar serveis digitals -una microcampanya de publicitat a Instagram, la quota mensual de Spotify, un trajecte amb cotxe d’Uber, nivells d’un videojoc- i productes físics, o enviar instantàniament diners del seu moneder al d’una altra persona fent servir, per exemple, un missatge de WhatsApp. El destinatari de l’enviament podrà fer el mateix, o bé convertir el saldo a la moneda local. Per això, un dels públics principals a qui la libra pretén adreçar-se són els gairebé dos milions de persones que no tenen compte bancari però sí telèfon mòbil, com els immigrants que per enviar diners a casa ara paguen una comissió mitjana del 7%, i que generen un negoci de més de 50.000 milions d’euros. Segons els seus promotors, les transaccions amb libres tindran comissions molt baixes o nul·les.

PayPal i Visa s’hi sumen

El valor de la libra encara no està definit, però serà d’aproximadament un euro o un dòlar, cosa que facilitarà el càlcul mental als consumidors occidentals. Sí que se sap que estarà vinculat a un cistell de divises convencionals com l’euro, el dòlar, el ien, el franc suís i la lliura esterlina, per evitar la volatilitat i l’especulació que afecten altres monedes digitals com el bitcoin o l’ethereum. Igual que aquestes i tantes altres, la libra serà una moneda basada en la cadena de blocs (blockchain ), una base de dades distribuïda en què cada transacció queda enregistrada de manera permanent en diversos servidors independents, cosa que en fa impossible la manipulació. Ara bé, no podrà ser qualificada de criptomoneda per diversos motius, tant tècnics com conceptuals. Entre d’altres, que la base de dades de transaccions no és completament descentralitzada, sinó restringida als promotors, i que per obrir un moneder de libres cal identificar-se amb algun document oficial, per intentar dificultar el blanqueig de capitals i l’evasió fiscal.

Com dèiem, la libra està impulsada per Facebook, que amb més de 2.500 milions d’usuaris entre totes les seves plataformes serà el principal captador d’usuaris de la libra, i aspira així a reproduir l’èxit de WeChat, el servei de missatgeria propietat de Tencent que més de 800 milions de xinesos fan servir com a mitjà preferent per pagar serveis i productes de qualsevol preu. Tanmateix, el gegant de les xarxes socials és conscient del recel que provoca entre els internautes escarmentats per les seves repetides vulneracions de la privacitat, i per això ha embarcat en el projecte 27 empreses més entre les quals hi ha mitjans de pagament com PayPal, Visa i Mastercard, companyies de telecomunicacions com Vodafone i Iliad, plataformes de contingut digital com eBay, Uber i Spotify i diversos grups d’inversió. Cada membre de l’aliança, que té la seu a Suïssa, hi aporta 10 milions de dòlars i una infraestructura tècnica que hauria de permetre gestionar 1.000 transaccions en libres cada segon -la xarxa bitcoin en permet 7, i l’ethereum unes 15- quan s’hi hagin incorporat el centenar previst d’entitats participants. Aquestes han de facturar més de 500 milions a l’any, o valer més de 1.000 milions en borsa, o arribar a més de 20 milions de persones, o figurar en la llista de les 100 empreses més prestigioses del món. És a dir, que la libra podria captar també Google, Apple o Samsung, per exemple, tot i que és dubtós que cap d’aquestes empreses s’hi apunti perquè ja tenen plataformes pròpies de pagament amb mòbil.

En qualsevol cas, la governança de l’associació Libra és paritària: cada membre té un únic vot, de manera que dir-ne “la moneda de Facebook” és enganyós i hauria de tranquil·litzar els reticents a posar els seus diners en mans de Mark Zuckerberg. De fet, Facebook ja ha promès que no creuarà les dades del moneder amb els perfils de la xarxa social ni personalitzarà la publicitat que veu cada usuari segons les transaccions que hagi fet. Si ens ho creiem o no ja és tota una altra cosa. Per començar, el primer moneder virtual de la libra serà el Calibra de Facebook, i seria molt estrany que Facebook s’abstingués de vincular com a amics dos usuaris que s’han transferit diners mútuament.

En realitat la utilitat de la libra per als consumidors és dubtosa. La possibilitat de fer micropagaments amb el mòbil té cert interès per als usuaris nord-americans, però els europeus i sobretot els xinesos ja ho tenim molt per la mà. Les plataformes per transferir diners entre mòbils tampoc no són noves: fa quinze anys que Bankinter ho va intentar aquí -sense èxit- amb ePagado, i actualment tots els bancs de l’Estat ofereixen el servei Bizum. I als llocs on hi ha pocs comptes bancaris, com a la majoria dels estats africans, fa anys que s’espavilen per SMS gràcies al servei M-Pesa creat per Vodacom. A sobre, els promotors de la libra no tenen previst supervisar els moneders creats amb el seu protocol, de manera que qualsevol programador podrà crear aplicacions fraudulentes que es quedin els teus diners. Per no parlar de la poca confiança que mereix la mateixa Facebook, vist el seu historial de tancament arbitrari de perfils i l’absència d’una regulació pública efectiva de les activitats de la indústria digital. Per imperfecta que sigui -tots recordem la crisi financera del 2008-, almenys la banca tradicional ha de retre comptes. D’aquí un any veurem si la libra agafa volada o, com tants altres invents de la banda Zuckerberg, es queda en foc d’encenalls.