Facebook vol tornar a ser el que era

Facebook ha començat l’any fent dissabte. Mark Zuckerberg, creador de la xarxa social, va declarar el 5 de gener que el seu objectiu personal per al 2018 -en anys anteriors s’havia proposat córrer 587 quilòmetres, incorporar la intel·ligència artificial a casa seva, aprendre mandarí i visitar tots els estats dels EUA- era “arreglar Facebook”, reconeixent que no funcionava malgrat unes xifres estratosfèriques d’usuaris, facturació i beneficis. Adam Mosseri, vicepresident de l’empresa, ha concretat ara la primera mesura, confirmant les pistes que Zuckerberg havia apuntat el mes de novembre: modificar l’algoritme que determina quin contingut veu cada usuari a la seva cronologia, per prioritzar-hi les publicacions dels amics i familiars per sobre del material públic, procedent de marques i mitjans de comunicació. També afavorirà el contingut que generi molts comentaris, per sobre del que sigui molt popular però no tingui interaccions. Segons Mosseri, es tracta de fomentar la participació i la comunicació entre els usuaris de la xarxa, recuperant fins a cert punt l’esperit original. En aquest aspecte, l’indicador d’èxit serà el temps de permanència: com més durin les sessions, més publicitat veuran els usuaris.

Com és natural, les marques podran continuar contractant anuncis, que són el negoci de Facebook, però ja no es mostraran a la cronologia, l’espai central de la pàgina que veu cada usuari. En canvi, les notícies d’actualitat publicades pels mitjans a les seves pàgines de Facebook ja només es veuran destacades si algú del nostre cercle ens les recomana, a diferència del que passava fins ara, en què l’algoritme decidia forçar-ne l’aparició. Els mitjans de comunicació, per tant, perden un canal de difusió que els permetia adreçar-se a una audiència potencial de més de 2.000 milions d’usuaris actius mensuals (23 milions a Espanya).

Els més malpensats creuen que Facebook abandona així l’intent de tallar la difusió de notícies enganyoses o directament falses mitjançant la seva plataforma, després d’un any rebent crítiques dels usuaris i amenaces d’alguns governs per la seva contribució al fenomen de les fake news. Ni els acords amb organitzacions de verificació ni la contractació de centenars d’empleats per revisar el contingut i etiquetar-lo com a potencialment fals han estat suficients. Fins i tot s’ha produït l’efecte contrari: s’ha notat un increment de clics morbosos a les notícies marcades com a falses, i es van haver de substituir aquestes marques per enllaços cap a informacions solvents sobre el mateix tema. Relegant ara tot el material informatiu a un segon pla, evita complicar-se l’existència havent de destriar el gra de la palla. També queden descartats experiments com la segona pestanya específica per a notícies que la xarxa ha estat provant en sis països que, junts, representen menys de l’1% del trànsit total.

Caldrà veure si els usuaris individuals recuperaran el costum de comunicar-se amb el seu entorn mitjançant Facebook: últimament aquesta funció s’ha desplaçat a les aplicacions de xat per a mòbil. En canvi, és segur que els mitjans de comunicació digitals patiran una davallada de visites, més marcada com més orientats estiguin a la difusió viral. Els mitjans que practiquen el periodisme tradicional es veuran menys afectats. Una gran part dels lectors hi arriben directament o mitjançant algun cercador, i la proporció del seu trànsit procedent de Facebook ja havia anat minvant durant els últims mesos; en la majoria dels casos és ara entre el 10% i el 15% del total. Molts, a més, han anat construint comunitats de lectors en altres plataformes com els canals de Telegram, els ressuscitats butlletins per correu electrònic i les alertes informatives a les aplicacions mòbils pròpies.

En canvi, les webs de nova creació basades en la pesca de clics, amb vídeos i notícies virals redactades especialment per atreure visitants de les xarxes socials, podrien patir efectes devastadors: ' BuzzFeed', que rep de les xarxes socials més del 40% del seu trànsit, ha anunciat aquesta setmana que acomiadarà 45 persones de la seva edició britànica, poc després de desfer-se d’un centenar de treballadors més a la matriu dels EUA. Serà interessant veure l’efecte sobre les nombroses pàgines d’aquí dedicades al material susceptible de ser propagat, i fins i tot sobre la línia editorial de diaris que havien estat respectats en paper però que han caigut en la frivolitat extrema en les seves edicions digitals.

Tot i això, Facebook no deixarà de canalitzar una bona part de la dieta informativa dels ciutadans: les aplicacions de xat per a mòbils han desplaçat Facebook i Twitter com a canals preferents per difondre i rebre en privat o en grup enllaços de notícies, siguin verídiques o no, però la mateixa empresa no només és propietària de les dues més populars -WhatsApp i Facebook Messenger-, sinó que acaba d’activar Instagram Direct, l’equivalent de les anteriors per als usuaris addictes a la xarxa d’intercanvi de fotografies. Tot queda a casa. I si el nou règim acaba no resultant profitós per a Facebook, sempre poden tornar a canviar l’algoritme. Segur que trobaran alguna excusa per fer-ho.