Facebook imposa un setge informatiu a Austràlia
El govern del país manté un pols per fer que els gegants d'internet paguin als editors per les notícies
El pols que mantenen el govern australià i Facebook s'ha saldat aquest dijous amb una mesura extrema per part de la xarxa social: els usuaris no poden consultar els enllaços de notícies de mitjans compartits pels seus contactes –tant de mitjans australians com internacionals– i les persones de la resta del món no tenen accés a les notícies australianes. El gegant d'internet respon així a l'amenaça de l'executiu del país oceànic, que ha exigit tant a Facebook com a Google que paguin als editors de premsa pel contingut que es distribueix a través de les seves plataformes.
El primer ministre d'Austràlia, Scott Morrison, ha dit que aquest "assetjament" no impedirà que el govern posi en marxa la seva nova legislació sobre continguts digitals. "Les accions de Facebook per enemistar-se amb Austràlia, tallant serveis informatius essencials relatius a salut o serveis d'emergència, són arrogants i decebedores. Aquestes accions només fan que confirmar les preocupacions que cada cop més països expressen sobre el comportament de les empreses big tech, que es creuen que són més grans que els governs i que, per tant, no estan obligats a complir les regles. És possible que estiguin canviant el món, però això no vol dir que hagin de dominar-lo".
Un primer cop d'ull a Facebook, a Austràlia, evidencia que han desaparegut les notícies relatives al covid-19, però encara hi queden pàgines inquietants com "Digueu no a les vacunes" o pàgines que relacionen la xarxa 5G amb el virus, tot i que aquest és un lligam sense cap base científica. Tot i que l'acció de Facebook ha motivat moltes queixes, també hi ha veus que qüestionen la idoneïtat d'una llei que, com que lliga ingressos i tràfic, pot acabar generant que els editors apostin més pels pescaclics que pel periodisme rigorós i rellevant.
Acord amb Google
La via de Facebook contrasta amb el camí emprès per Google, que aquest dimecres anunciava un acord per tres anys amb Rupert Murdoch i el seu imperi News Corp, de manera que pagaria a l'editor una quantitat (no feta pública, però milionària) per poder incloure els seus continguts en els diversos serveis de la companyia. Alguns dels mitjans de News Corp són el Wall Street Journal, The Sun, The Times o New York Post, a banda de diverses capçaleres a Austràlia, el país natal de Murdoch.
Robert Thompson, el director general de News Corp, declarava: "L'acord no hauria estat possible sense en suport inequívoc i fervent de Rupert i Lachlan Murdoch, a banda del consell d'administració del grup. Durant molts anys, ens van acusar de lluitar contra molins de vent. Però el que era una campanya solitària i quixotesca s'ha convertit en un moviment en el qual hi guanyaran tant el periodisme com la societat".
Google ja té en marxa diversos acords internacionals per fomentar el sector de la premsa. Això suposa un canvi respecte al discurs anterior, que consistia en negar qualsevol aportació econòmica ja que consideraven que el retorn per als editors consistia en aportar tràfic, és a dir, clics cap a les notícies, que després podien ser convertits en ingressos publicitaris. Facebook, de fet, assegura que les referències a la seva plataforma van ajudar els mitjans australians a guanyar 407 milions de dòlars australians (uns 260 milions d'euros).
Rere el canvi de política de Google hi ha la pressió social que considera que aquests gegants d'internet estan alterant la conversa pública global, ja que acaben sent plataforma per a les notícies falses i els discursos polaritzadors. Les compensacions que ha ofert la companyia hi ha la voluntat d'assolir una certa pau social amb un sector de la premsa que ha vist com la publicitat es traslladava veloçment cap als entorns digitals que són captius de Google, Facebook i poques companyies més. En tot cas, el nou capteniment de Google és nou, ja que fa només un mes també amenaçava de deixar el país i fer que el seu cercador no estigués disponible.