Mèdia16/11/2018

Exresponsables d'informatius de RTVE reclamen indemnitzacions "per discriminació ideològica"

Carmen Sastre i Víctor Arribas exigeixen 60.000 euros cadascun a la corporació

Ara
i Ara

BarcelonaEls canvis en la nòmina de càrrecs de RTVE arran del nomenament de Rosa María Mateo com a administradora única provisional de la Corporació segueixen generant polèmica. Segons informa Vertele, alguns dels caps d'informatius durant el període de govern del PP reclamen indemnitzacions pel seu acomiadament i, a més, exigeixen que siguin considerats nuls perquè creuen que responen a una "discriminació per ideologia política".

Inscriu-te a la newsletter Keira Knightley repartint estopa: tot el que necessitem aquest NadalTotes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Una de les professionals en guerra contra la corporació pública és Carmen Sastre, antiga directora del continguts dels informatius de TVE, que va ser cessada del càrrec després del nomenament de Begoña Alegría com a directora d'informatius. Segons Vertele, Sastre ha presentat una demanda contra RTVE en la qual reclama una indemnització de 70.000 euros perquè considera que hi ha hagut "una modificació substancial de les condicions laborals". Actualment l'exdirectora ocupa el càrrec de subdirectora del programa 'Emprende', que s'emet els dissabtes a La 1 a les set del matí.

Cargando
No hay anuncios

Durant la seva etapa com a directora de continguts d'informatius, Sastre va estar involucrada en diverses polèmiques. La més sonada va tenir lloc el juliol del 2017, quan el consell d'informatius de RTVE va denunciar que la televisió pública havia utilitzat l'argumentari que havia elaborat el Partit Popular com a document base per a una de les informacions que va emetre 'Telediario' sobre la declaració de Mariano Rajoy com a testimoni del cas Gürtel, el 26 de juliol. L'informe del consell assenyalava Sastre com a responsable directa de la manipulació.

Des que va ser rellevada del càrrec, Sastre ha utilitzat el seu perfil de Twitter per criticar i atacar el nou rumb emprès per la televisió pública. Tot i així, això no ha impedit que es presenti al concurs públic per formar part del consell d'administració de la corporació.

Cargando
No hay anuncios

Purgues ideològiques

Un altre dels responsables que batalla contra la nova RTVE és Víctor Arribas, que ha sigut apartat de 'La noche en 24 horas', espai que dirigia i presentava des del 2016. En el seu moment, el seu fitxatge va ser criticat pel consell d'informatius de RTVE pel seu marcat perfil ideològic, ja que abans d'arribar a la televisió pública havia sigut tertulià de 13TV i la COPE i havia presentat l'informatiu de Telemadrid, cadena condemnada judicialment per "faltar a la veritat".

Cargando
No hay anuncios

De fet, Arribas utilitza les crítiques del consell per demanar la nul·litat del seu acomiadament per "discriminació ideològica" i exigir una demanda de 60.000 euros per danys i prejudicis. En la demanda, argumenta que el seu cessament forma part d'una"purga política" duta a terme per persones que van promoure els 'divendres negres' de RTVE, jornades en què els professionals de la cadena vestien de negre per denunciar la manipulació informativa duta a terme pel canal.

Cecilia Gómez Salcedo, anterior responsable d'Economia, és una altra de les professionals que s'han sumat a la llista de demandants. L'any 2013, la periodista, que llavors era subdirectora d'informatius, va protagonitzar un escàndol després d'enviar per error un e-mail al consell d'informatius en el qual criticava la ideologia dels membres de l'organisme. En el text assegurava que la composició del consell era "monocolor, militant d'esquerra i amb vinculació sindical". Gómez Salcedo es va veure obligada a dimitir, però pocs mesos després, amb l'arribada de José Antonio Álvarez Gundín a la direcció d'informatius, va ser nomenada subdirectora d'economia.

Cargando
No hay anuncios

En la demanda que ha presentat, a més de parlar de "purga", esgrimeix qüestions d'inconstitucionalitat perquè assegura que les persones que la van acomiadar no tenien facultat per fer-ho. Amb tot, reclama una indemnització de 50.000 euros per "vulneració dels seus drets fonamentals".