Una exclusiva del ‘Wall Street Journal’ sota la lupa

L’agència per als refugiats de Nacions Unides, l’ACNUR, va rebre un cop reputacional molt fort quan es va saber que 12 dels seus membres mantenien llaços amb Hamàs o grups afins. El Wall Street Journal va afegir una llosa addicional a l’organització amb una exclusiva segons la qual el 10% dels seus treballadors a Gaza tenien vincles amb organitzacions militants. La font eren "informes d’intel·ligència" d’Israel. Mig any després no només seguim sense evidència que això efectivament fos així, sinó que algunes filtracions estenen l’ombra del dubte sobre un mitjà que ha rebut nombroses crítiques pel seu posicionament en aquest conflicte. La publicació Semafor feia emergir un correu electrònic d’Elena Cherney, directora d’actualitat, en què es deia: "El fet que les acusacions d’Israel no tinguin el suport de proves sòlides no significa que reportéssim la notícia de manera inexacta o generant confusió, ni que la retirem ni que hi hagi un error a corregir". Esclar, perquè ells només es feien ressò que un paper israelià deia X. Però això és una magra excusa. Si ho presentes com a exclusiva teva, se suposa que hauries d’haver contrastat els fets. Escudar-te que només reprodueixes el que has vist obre la porta a tota mena d’intoxicacions. Només cal recordar els festins que es fotia El Mundo a compte d’informes apòcrifs de la UDEF.

Inscriu-te a la newsletter La meva reina JaneTotes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Diversos periodistes han intentat confrontar aquesta idea del 10% de membres amb llaços espuris, sense èxit. Arran de la publicació de la notícia original, alguns països van cancel·lar el seu suport econòmic a l’agència. La notícia del Wall Street Journal, que multiplicava per 100 la xifra inicial de 12, no hi va ajudar. Potser sí que el mitjà va ser quirúrgic a l’hora de triar les paraules per indicar que només reproduïa un informe. Però havia de ser conscient de les conseqüències que comportaria i demostrar més voluntat de confirmació.