Com evitar que els anuncis et segueixin per internet

BarcelonaBuscar un producte o servei a Google, visitar el perfil d’una marca a Instagram, instal·lar al mòbil l’aplicació d’una empresa... i a partir d’aleshores començar a veure anuncis precisament d’allò en moltes de les pàgines, aplicacions i plataformes digitals que visitem. Fa uns anys encara ens sorprenia, però a hores d’ara ja tenim assumit que els anunciants disposen d’eines per seguir-nos en la nostra activitat digital i anar insistint en els seus missatges comercials fins que, en molts casos, cedim a la temptació i comprem, ens donem d’alta o ens descarreguem allò que ens proposen. Aquest sistema s'anomena retargeting i és la base del negoci de la publicitat digital, que les agències poden cobrar més cara que la convencional perquè té un grau molt superior de certesa que el consumidor està potencialment interessat en l’objecte de l’anunci.

Tot aquest entramat també sosté en gran manera la creació de dispositius, serveis i aplicacions molt barats o fins i tot gratuïts (els videojocs en són un dels exemples principals) però que només són viables gràcies al que ingressen per deixar-se utilitzar com a antenes de dades dels seus usuaris. El problema és que tota aquesta informació captada de forma generalment implícita es va acumulant en forma de perfils personals cada vegada més detallats, i no tothom està disposat a acceptar que agregadors tan populars com Google o Facebook, o tan desconeguts com Experian i Acxiom, els coneguin molt millor que la seva pròpia família. Afortunadament, hi ha diverses opcions per blocar el rastreig de la nostra activitat digital per part de tercers.

La més immediata és fer servir, a l’ordinador i al mòbil, un navegador web amb funció de bloqueig dels codis ocults de rastreig incrustats en la majoria de les pàgines web que visitem. En aquest espai he recomanat sovint l’ús de Brave, que fa servir el mateix codi bàsic que Google Chrome però que hi afegeix una capa que pot fer dues coses, juntes o per separat: blocar els anuncis (que en la majoria dels casos també contenen rastrejadors) i blocar altres rastrejadors inclosos en les webs. Si us acostumeu a visitar amb Brave les pàgines dels serveis que utilitzeu en comptes de descarregar i instal·lar les aplicacions respectives, estareu evitant bona part de la vigilància.

En canvi, si teniu el dit fluix a l’hora d’instal·lar aplicacions, ja siguin per pagar l’aparcament, per lligar o per demanar menjar des del sofà, fins ara estàveu literalment venuts. Les aplicacions nadiues per a Android i iOS (per entendre’ns, les que es descarreguen de la Play Store i l’AppStore i instal·len una icona a la pantalla d’inici del telèfon) contenen encara més codis de rastreig que les pàgines web, i solia ser gairebé impossible blocar-los. D’aquí, esclar, la insistència de les marques perquè fem servir l’aplicació i no la web, si és que en tenen.

Aquesta impossibilitat de blocar el rastreig mitjançant les aplicacions va començar a esmicolar-se al mes d’abril d’aquest any, quan Apple va incloure en els seus sistemes operatius mòbils iOS 14 i iPadOS 14 la funció App Tracking Transparency (ATT), que obliga els creadors d’aplicacions per a iPhone i iPad a especificar en les descripcions quines dades de l’usuari, el seu terminal i la seva connexió capturen, i a sobre els exigeix demanar explícitament a l’usuari, en el moment que les instal·la, si accepta ser rastrejat. S’estima que més de la meitat dels usuaris d’iPhone responen que no. Val a dir que diversos investigadors han detectat aplicacions que ignoren el desig de privadesa manifestat per l’usuari i que continuen capturant-ne dades, però són relativament poques i en qualsevol moment poden ser penalitzades per Apple.

Com que els usuaris no rastrejables són molt menys valuosos per als anunciants, una part considerable de la inversió publicitària digital que abans apuntava als dispositius d’Apple s’ha traslladat als de sistema Android: ara com ara, Google no ofereix res tan radical com l’ATT; no podria ser de cap altra manera, ja que el seu negoci és vendre anuncis, no telèfons.

Ara bé, als usuaris d’Android, que al món tripliquen els d’iOS (aquí gairebé els quadrupliquen), també se’ls comença a obrir la possibilitat de blocar el rastreig i la captura de dades per part de les aplicacions que tinguin instal·lades. L’empresa del cercador web DuckDuckGo, ja centrat en la privadesa (no fa servir cap perfil de l’usuari per personalitzar els resultats de cerca), està afegint en la seva aplicació de navegador web per a Android la nova funció App Tracking Protection (ATP), que detecta i intercepta els intents que qualsevol aplicació instal·lada en el telèfon faci per enviar dades a terceres empreses, entenent com a tals les que no coincideixen amb la que ha creat l’aplicació en qüestió. Òbviament, mentre estigueu dins de les aplicacions de l’univers Facebook, no podreu evitar que l’apli d’Instagram li passi dades vostres al vaixell insígnia de la casa, i el mateix passa amb els múltiples serveis de Google.

En canvi, si la vostra aplicació de lloguer de patinets intenta comunicar-se amb Facebook o Google per marcar-vos com a usuari d’aquests vehicles de dues rodes, l’ATP de DuckDuckGo no l'hi permetrà. Els primers usuaris de la funció en diuen meravelles: no només estan descobrint que el 96% de les aplicacions d'Android més populars contenen codis ocults de rastreig, sinó també que la majoria estan actius mentre no es fa servir el telèfon, i a sobre poden revisar on haurien anat les seves dades si l’ATP no les hagués blocat. Dins de la mateixa aplicació de DuckDuckGo us podeu apuntar a una llista d’espera perquè us activin l’ATP quan s’obri al públic en general.

El micròfon que t’espia

En relació amb el rastreig digital i els anuncis que ens segueixen, potser coneixeu la llegenda urbana sobre aplicacions que activen subreptíciament el micròfon del mòbil per escoltar tot el que diem i mostrar-nos tot seguit anuncis relacionats. En realitat no és així: ni tan sols la voraç Facebook ha tingut el valor de fer-ho, perquè els recursos necessaris serien enormes i, sobretot, perquè no li cal, ja que us coneix al detall sense haver d’escoltar-vos.

Això no vol dir que no hi hagi aplicacions mòbils que poden espiar mitjançant el micròfon del telèfon. I no parlo del programari espia israelià Pegasus, que algú va posar a escoltar l’expresident del Parlament Roger Torrent, sinó d’una empresa del sector publicitari: l’agència Dentsu, la cinquena del món per volum de facturació, presumia fa una setmana al congrés TechSpirit Barcelona d’una plataforma que pot activar el micròfon de l’usuari per saber quins anuncis de ràdio i de televisió està veient en cada moment. Això sí, asseguren que només la tenen instal·lada consumidors que cobren per deixar-se espiar d’aquesta manera.