Mèdia14/05/2020

Eurovisió apel·la a la nostàlgia contra el covid-19

Una gala alternativa substituirà aquest dissabte el festival, que va ser cancel·lat

Albert Castellví Roca
i Albert Castellví Roca

BarcelonaNo serà el festival d’Eurovisió, però és el més semblant al festival que es podrà veure aquest any: la Unió Europea de Radiodifusió (UER) celebrarà dissabte a la nit la gala Europe Shine a Light, l'espectacle que ha dissenyat per no deixar del tot orfes els seguidors del certamen, que va ser cancel·lat fa dos mesos a causa de l'esclat de la crisi sanitària provocada pel covid-19. Aquest especial s'emetrà a la mateixa hora en què s'hauria hagut de celebrar la final d'Eurovisió, dissabte a les 21 h, i es podrà veure en directe a través de La 1, que li ha traduït el títol per Europa Enciende una Luz. Tony Aguilar i Eva Mora s'encarregaran de narrar l'espectacle, amb la col·laboració de l'expert en Eurovisió Víctor Escudero.

Cargando
No hay anuncios

La gala tindrà una durada aproximada de dues hores, al llarg de les quals es podran sentir fragments dels 41 temes que havien de competir al certamen, tant a la final com a les semifinals. L'espectacle, a més, inclourà la participació d'altres artistes vinculats a edicions anteriors d'Eurovisió i s'hi podran sentir també alguns temes emblemàtics de la història del festival. “Volem fer un xou que no només posi el focus sobre els 41 artistes que havien d'aparèixer a Rotterdam [la ciutat que havia d'acollir la competició aquest any] sinó que també inspiri aquells que són a casa i que connecti persones de tot arreu d'Europa i més enllà en aquests temps difícils”, explica el productor executiu de l'espectacle, Sietse Bakker.

Així, un dels moments àlgids de la nit serà la interpretació de Love shine a light, la cançó de Katrina and the Waves que va guanyar Eurovisió el 1997 representant el Regne Unit. Tots els artistes que havien de participar al festival cancel·lat la cantaran conjuntament, cadascú des del seu país. La gala també inclourà un fragment dedicat especialment als fans del festival: l'irlandès Johnny Logan, l'únic cantant que ha guanyat el certamen en més d'una ocasió, pujarà a l'escenari per interpretar What’s another year, la cançó que li va donar el primer títol (l'any 1980), però ho farà acompanyat d'un cor virtual multitudinari format per totes les persones que, durant les últimes setmanes, han enviat vídeos amb les seves versions casolanes del tema.

Cargando
No hay anuncios

La nostàlgia eurovisiva també es farà present amb l'aparició de Gali Atari, que cantarà Hallellujah, el tema amb què va donar la victòria a Israel el 1979, i també amb la interpretació d’Ein bisschen Frieden, que el 1982 va atorgar el primer triomf a Alemanya. En aquest cas, però, no la cantarà la seva intèrpret original, Nicole, sinó el candidat alemany del 2018, Michael Schulte, acompanyat per Ilse DeLange, que va representar els Països Baixos el 2014.

Per la seva banda, el suec Måns Zelmerlöw cantarà la cançó amb què va guanyar el 2015, Heroes, i la sèrbia Marija Šerifović interpretarà Molitva, amb la qual es va endur la victòria el 2007. La guanyadora del 2018, la israeliana Netta, cantarà “una versió acústica d'una nova cançó amb un missatge especial sobre aquests temps estranys” i, “com a reconeixement especial”, el defensor del títol, l'holandès Duncan Laurence, tindrà l'ocasió d'estrenar un nou tema Someone else durant la cerimònia.

Cargando
No hay anuncios

Finalment, l'Orquestra Filharmònica de Rotterdam posarà un toc clàssic a la gala, que serà presentada per Chantal Janzen, Edsilia Rombley i Jan Smit, amb la col·laboració de la youtuber holandesa NikkieTutorials.

Rotterdam vol ser la seu del 2021, però dependrà del coronavirus

Eurovisió 2020 no existirà, però ¿què passa amb l'edició del 2021? De moment ja hi ha 14 artistes confirmats, però el gran dubte continua sent on es farà el festival, i en quines condicions. Des del mateix moment en què es va comunicar la cancel·lació d'aquesta edició, el 18 de març, la UER va anunciar que mantindria “converses” amb les autoritats de Rotterdam per veure si seria possible mantenir com a seu aquesta ciutat, que havia d'acollir el festival aquest any. L'Ajuntament va fer evident el seu interès per organitzar la cita el 23 d'abril, quan va aprovar destinar 6,7 milions d'euros extres (a sumar als 15 ja invertits aquest any) a les diverses despeses que comportaria ser la seu d'Eurovisió el 2021. Tot i això, la UER encara no ha confirmat si mantindrà el festival al lloc on s'havia de celebrar aquest dissabte.

Cargando
No hay anuncios

De fet, ni tan sols està clar que la pròxima edició d'Eurovisió es pugui fer als Països Baixos. El govern holandès va anunciar el 6 de maig les mesures de seguretat que té previst aplicar durant els pròxims mesos per lluitar contra el covid-19, i ara per ara la seva previsió és que els grans esdeveniments públics no es puguin celebrar fins que no hi hagi una vacuna. L'executiu revisarà aquestes condicions abans de l'1 de setembre, quan començarà l'última fase del seu pla de desconfinament però, si manté aquest plantejament, és gairebé impossible que el festival d'Eurovisió es pugui desenvolupar en aquell país amb normalitat, és a dir, amb públic.

Mentre es resol aquesta qüestió, 14 països ja han confirmat que enviaran al pròxim festival el mateix candidat que havien previst per a aquest any. És el cas d'Espanya, que serà representada per Blas Cantó. No ho podran fer, però, amb la cançó que havien triat per al 2020, ja que l'organització ha decidit mantenir la norma que diu que els temes que es presenten no es poden haver publicat abans de l'1 de setembre de l'any anterior (en aquest cas, del 2020), cosa que lògicament incompleixen totes les cançons que havien de competir dissabte.

Cargando
No hay anuncios
‘Waterloo’, el tema eurovisiu més popular

Waterloo, la cançó amb què ABBA va donar la victòria a Suècia el 1974, és la cançó més popular de la història d'Eurovisió, per davant d'Euphoria (Suècia, 2012) i Volare (Itàlia, 1958). Ho indica una enquesta d'Ipsos sobre el festival, duta a terme en 28 països de dins i fora d'Europa, segons la qual el 63% dels enquestats de països participants han vist el certamen alguna vegada i el 10% hi han votat. Fora d'Europa el 17% afirmen que l'han vist algun cop.