Europa digital: del citivers als algoritmes per la via dels triàlegs

Brussel·lesLa desaparició dels suplements d’itinerància mòbil i el Reglament General de Protecció de Dades són les dues fites principals de la Unió Europea (UE) en matèria digital durant la dècada passada. La primera, perquè la possibilitat de fer servir el telèfon mòbil en un altre estat sense haver de pagar més va fer tangible per als ciutadans l’existència d’un espai supranacional comú. I la segona, perquè ha situat Europa com a alternativa als dos models oposats d’explotació de les dades dels ciutadans que predominaven fins aleshores: el xinès, on les dades són de l’estat, i el nord-americà, on són de les empreses. Aquí, en canvi, els ciutadans conservem el dret de decidir.

En la dècada actual, la UE ha continuat fent progressos notables. Les directives sobre Serveis Digitals (DSA) i sobre Mercats Digitals (DMA) aprovades l’any passat pretenen posar límits als abusos dels gegants tecnològics i traslladar a l’esfera digital els principis europeus sobre competència comercial que regeixen en l’àmbit físic. 

L’ambició de les institucions europees encara va més enllà. La Comissió i el Parlament europeus han reunit aquesta setmana a Brussel·les representants d’una vintena d’agents del sector tecnològic català per detallar-los els objectius previstos d’aquí a l’any 2030, recollits en l’anomenada Brúixola Digital.

Fites prioritàries

En l’àmbit de les infraestructures, es pretén que al final d’aquesta dècada digital tots els ciutadans de la UE disposin d’una velocitat mínima d’un gigabit per segon en la seva connexió a internet i que totes les zones poblades tinguin cobertura mòbil 5G. A més, es vol duplicar la proporció de semiconductors procedents de la UE al mercat mundial i que el primer computador del món amb acceleració quàntica es trobi en territori europeu.

En l’administració pública, el 100% dels serveis hauran de ser accessibles via digital; el 100% de la informació mèdica dels ciutadans haurà d’estar digitalitzada i ser interoperable entre diversos sistemes sanitaris; i es vol que el 80% dels ciutadans tinguin una identitat digital.

Igualment, la UE vol promoure que el 75% de les empreses facin servir d’alguna manera els serveis al núvol, la intel·ligència artificial i/o les dades massives; i que es dupliqui la quantitat d’unicorns (empreses valorades en més de 1.000 milions de dòlars) amb seu a Europa. 

Tot plegat, assolint la xifra de 20 milions d’especialistes en TIC (ara en són només 7 milions) i vetllant per la convergència entre gèneres; i que el 80% de la població pugui acreditar competències bàsiques en matèria digital.

Estratègia a seguir

Tots aquests objectius es volen aconseguir a l’estil europeu: amb una bateria de directives sectorials, negociades entre les tres potes de la UE (la Comissió, el Parlament i el Consell) mitjançant els anomenats triàlegs —un concepte de converses a tres bandes omnipresent a Brussel·les— que posteriorment caldrà transposar a cadascuna de les legislacions estatals, en un procés que sol trigar mesos o anys. 

Cada cas segueix el seu propi curs. Per exemple, les iniciatives sobre transformació digital de les ciutats proposen crear el citivers —de ciutadans, no de ciutats, remarquen els responsables—, un espai comú on els municipis comparteixin dades, algoritmes i bones pràctiques sobre el funcionament urbà. Les ciutats ja estan generant un gran volum de dades, però només se n’aprofita un 12% del total.

L’impuls a la producció de xips europea vol evitar que es repeteixi l’escassetat que les indústries del continent van patir durant el període de pandèmia. En aquest cas, descartada la implantació a Europa de TSMC i Samsung —dos dels tres gegants mundials dels semiconductors avançats—, es vol assegurar el desembarcament del tercer, Intel, que tindrà un centre de disseny a Barcelona i una gran fàbrica a Alemanya, subvencionant-li una part de la inversió. Però es vol condicionar a un compromís de continuïtat, per evitar que acabi fugint un cop exhaurits els fons públics. 

En l’àmbit de la ciberseguretat s'elabora una directiva europea sobre prevenció, vigilància i defensa contra ciberatacs i ingerències estrangeres. En aquest sentit, Alejandro Cainzos, del gabinet de la vicepresidenta Vestager, deixa clar que Europa vol ser sobirana, però no equidistant entre els EUA i la Xina, i recorda que la majoria dels estats de la UE també formen part de l’OTAN.

Al Parlament, l’eurodiputada Pilar del Castillo, exministra de Cultura espanyola, ha explicat la futura directiva sobre dades industrials (Data Act), que confia que s’aprovi abans de final de juny. Sota el principi que l’usuari d’un producte ha de tenir accés a les dades que genera el producte, es vol aprofitar la proporció creixent de dades procedents d’objectes —i que ara no es fan servir en un 80% dels casos— per millorar la competitivitat de la indústria europea. Dos exemples: les dades de manteniment de cotxes i la maquinària agrícola i els sistemes d’irrigació. L’escull principal ha estat com preveure el secret comercial i respectar la propietat intel·lectual dels fabricants.

El camp de batalla més recent de les institucions europees és, naturalment, la intel·ligència artificial. Europa pot veure l’ampolla mig plena perquè la inversió anual en IA gairebé es va duplicar entre els anys 2018 i 2020, passant de 8.200 a 16.000 milions. Però també mig buida, perquè els EUA van invertir en el mateix període el doble en termes absoluts i gairebé el triple per habitant.

Un dels motius és la prudència, tot i que sigui difícil practicar-la en plena explosió del ChatGPT. La regulació europea preveu quatre nivells de risc dels algoritmes: els de risc mínim i no hi calen restriccions; risc mitjà amb obligacions de transparència, com els bots que si suplanten un humà cal que ho diguin; els de risc elevat que s’han d’aprovar prèviament, com els de contractació de personal o els de diagnòstic mèdic; i els algoritmes que suposen un risc inacceptable, que estan prohibits.

Com a exemple d’aquests últims tenim els sistemes de crèdit social com els que hi ha a la Xina, que decideixen si un ciutadà té dret o no a determinats serveis públics segons una puntuació que depèn de la seva conducta. Un altre són els algoritmes de manipulació subliminal que siguin perjudicials per a la salut física o mental, com un camió que reprodueixi a la cabina un so inaudible que faci que el conductor passi al volant més temps del que tocaria. I, naturalment, el reconeixement facial indiscriminat en temps real en espais públics, que només es permet en casos d'amenaça terrorista o per capturar delinqüents. Encara bo que, fora d’aquestes excepcions —que, com sabem bé aquí, són interpretables—, l’ús d’aquesta mena d’algoritmes està del tot prohibit.