Eugeni Sallent ja és director de TV3

BarcelonaAquest dimecres s'ha consumat el relleu al capdavant de TV3. Mònica Terribas ha sigut substituïda per Eugeni Sallent, en una votació al si del consell de govern de la Corporació en què no ha rebut cap vot en contra. El consell no ha revelat el sentit de les votacions, tot i que s'ha complert el que es preveia d'acord amb les declaracions prèvies dels partits: aval dels membres proposats per CiU (Núria Llorach, Antoni Pemán i Brauli Duart, que com a president de l'ens feia la proposta formal) i també vot favorable del vicepresident Armand Querol, proposat pel PP. Els representants socialistes, Xavier Guitart i Josep Vilar, s'han abstingut.

Nascut a Sabadell l'any 1962, informàtic d'estudis i fill del creador dels jocs Educa, Eugeni Sallent és un dels responsables de l'èxit de RAC1, l'emissora del grup Godó. Procedent de la gerència de Catalunya Ràdio, va fer el salt a la privada amb la posada en marxa de l'emissora, el 1999. Des de llavors, la ràdio s'ha convertit en líder a Catalunya segons l'EGM, i segona per un estret marge de 12.000 oients segons el Baròmetre. El nou director de TV3 ha sigut també president de l'Associació Catalana de Ràdio, l'entitat que aplega les emissores privades, i president de la productora audiovisual Nova Veranda, del grup Godó.

Tot i que el nomenament és efectiu des d'aquest dimecres mateix, Sallent s'incorporarà la setmana que ve a TV3. Això farà que la sessió de control parlamentari de divendres visqui la situació atípica de no tenir ningú assegut a la cadira de director de la televisió.

La designació d'Eugeni Sallent arriba després que es fes pública la negativa de Ramon Rovira d'acceptar el càrrec. L'excorresponsal a Washington i excap d'informatius de TV3 havia decidit acceptar la proposta però, segons va revelar en una entrevista aquest dimarts a RAC1, es va fer enrere quan va veure la gran oposició interna que s'havia desfermat contra ell. El periodista, actualment cap de comunicació de Banc Sabadell, va lamentar haver sigut víctima d'una campanya de pressió brutal abans de poder tenir l'ocasió d'explicar el seu projecte. "Jo, allí dintre, no hi podia fer el que volia fer", va explicar. Entre els condicionants que va posar per anar-hi hi havia el compromís de no realitzar acomiadaments.