Estirant el fil de l'anticatalanisme a la premsa (1)

BarcelonaSi els catalans d'avui haguessin de triar entre els tres termes següents: règim unitari, autonomia federativa i independència, hi hauria encara una massa considerable que optaria per la solució autonòmica. La subsistència del règim vigent no la vol cap català digne de dur aquest nom. Però si els termes de la tria només fossin dos, unitarisme i independència –i els fets van tancant el nostre problema nacional dins el dilema decisiu–, aleshores la immensa majoria dels catalans si fos consultada lliurement per plebiscit o en qualsevol altra forma, triaria sense vacil·lar gens la solució independentista.

El paràgraf anterior va ser publicat per Antoni Rovira i Virgili el 21 de desembre del 1922 a 'La Publicitat'. Li he tret les cometes per jugar una mica amb el lector. L'estil no és el d'aquesta columna que servidor els prepara cada dia, avui no parlem d'autonomia federativa –no amb aquest nom–, i intuïm que el 'sí' a la independència pot ser majoritari, però no immensament majoritari. Descomptat això, no em negaran que, per tenir noranta-quatre anys i mig, el text manté una notable vigència i potser ha colat com a fresc. La qual cosa no és per tirar coets precisament.

En aquell article, Rovira i Virgili ataca amb elegància l''Abc', que dies enrere havia promès que no hi hauria repressió armada contra les aspiracions catalanes: "Té totes les nostres simpaties la campanya del diari espanyolista. Li perdonem tots els insults i totes les ofenses a canvi de la declaració, que volem suposar sincera, per la qual renuncia a la guerra contra Catalunya". El polític i periodista moriria a l'exili, a Perpinyà. Però els seus articles permeten entendre alguns trets de l''Abc' actual i de l'impacte de la premsa anticatalanista, al marge de la seva difusió aquí. Els convido a seguir estirant aquest fil, en pròxims articles, quan amaini la tempesta socialista.