Estirant el fil de l'anticatalanisme a la premsa (i 3)

BarcelonaEn els dos articles anteriors (aquí i aquí), vam poder veure com els trets principals de l'anticatalanisme mediàtic actual –el menyspreu a la cultura pròpia i la distorsió de la relació econòmica amb l'Estat– ja es practicaven amb tota desimboltura durant els anys 30. Aleshores l'hostilitat s'assentava sobre una tercera pota: la sobredimensió de notícies menors que lesionessin la imatge del contrari. I tant li feia que el contrari fos el catalanisme o el moviment obrer: l''Abc' sempre estava prest a magnificar qualsevol incident per distorsionar la percepció de la realitat, aprofitant el mig miler de quilòmetres de distància.

En aquest sentit, l'hispanista Gabriel Jackson escrivia això: "Si un obrer de la CNT clavava un cop de puny a un comunista en un bar de la zona portuària, l'edició sevillana de l''Abc' informava que hi havia hagut un motí. Si un dels sindicats convocava a una vaga general i alguns botiguers prudents abaixaven la persiana, perquè no tiressin una pedra contra l'aparador, l''Abc' deia que la ciutat estava paralitzada. La veritat era que la vida era normal fora de la zona portuària i totes les ciutats portuàries del món a la dècada del 1930 eren testimonis d'escenes de rivalitat sindicat i de violència espontània".

Aquesta elevació del succés a la categoria ja l'estem veient, quan polèmiques que són més aviat collonades acaben rebent honors de portada. Però el fet que el govern central –i els seus afins altaveus– estiguin insistint de manera tan sistemàtica a qualificar el referèndum com a cop d'estat fa pensar que preparen una fase en què la repressió pot pujar un esglaó. I, per fer-ho, és necessari esberlar –a cop de titular, si cal– el que aquí es percep com una evidència: que el principal actiu del Procés és el seu caràcter cívic i pacífic.