Esteve Rovira : “Si un actor de ‘La Riera’ s’encostipa, els guionistes ja tremolen”

Gairebé mig milió de catalans miren cada tarda el resultat de la feina de l’equip que dirigeix Esteve Rovira. Si no hi ha sorpreses, aviat rebran una bona notícia: la renovació de La Riera per un any més.

Hi haurà sisena temporada?

M’encantaria, i sembla que tot porta cap aquí, però falta la confirmació de la direcció de la cadena.

A l’estiu dèieu que la cinquena seria l’última. ¿Com és que us ho heu repensat?

Perquè La Riera encara tenia cert recorregut, i perquè estem en un 26% i 27% de share, només a la tarda. Si hi sumem la redifusió de la nit al 33 ens en anem al 30%. I si hi sumem els dos milions de persones al mes que ho miren per internet, entenc que la tele pensi que és una llàstima desaprofitar-ho.

I si feu la sisena, ja serà per acabar?

Segur del tot no hi ha res: vam néixer per dues temporades i en portem cinc. Però sí que s’està plantejant des de la tele que sigui l’última.

En qualsevol cas, ja vau pensar en la temporada actual com si fos l’última. ¿Això vol dir que ja sabeu com s’acabarà la sèrie?

No. Els biblistes, que són els autors de la història, no es plantegen tota la temporada, sinó els dos primers trimestres. El tercer queda obert perquè, en el cas que la televisió decideixi fer una altra temporada, ens hi puguem adaptar. Entre altres motius, per això ens fa falta saber aviat si renovem.

Amb quina antelació treballeu?

Si jo gravo avui, això s’emetrà d’aquí un mes. Som quatre directors i fem un bloc de cinc episodis cadascun. És com una cadena: mentre jo gravo hi ha un altre director que prepara platós per entrar-hi la setmana que ve. Després ell roda i jo passo a la sala de muntatge, i el que estava muntant passa a la sala d’àudios. I una vegada s’han fet les mescles d’àudios, tenim un setmana per llegir els nous episodis, preparar la gravació, fer reunions amb producció i guionistes, etc. A més de tot això, jo, com a director de la sèrie, em miro els capítols que han rodat els meus companys per veure que estiguin tots en la mateixa autopista.

I els guions quan s’escriuen?

Els guionistes van amb tres mesos d’antelació. Primer hi ha el procés de l’escaleta, és a dir, decidir, a partir de la bíblia, com repartim les històries aquella setmana concreta: dilluns aquesta trama, aquesta i aquesta altra; dimarts aquella, etc. Això és un esquelet sense diàlegs, i es fa tres mesos abans de l’emissió. I després s’escriuen els guions, que estan a punt un mes abans de gravar, perquè després han de fer el seu procés: van als lingüistes, m’arriben i me’ls he de llegir tots.

¿Us passa sovint que hàgiu de reescriure guions a última hora?

Sí, sobretot en cas de malalties. I és un daltabaix, perquè els guionistes han d’anar tres mesos enrere i canviar-ho tot. Fa tres anys, per exemple, ens va passar amb l’atac de cor que va patir la Carme Balagué, l’actriu que fa de Mariona, que per sort es va recuperar molt bé. Amb un cas així, si avui tens una ensopegada, demà no pots gravar. O amb una grip, que de cop i volta t’aparta un actor durant tres setmanes! Què fas? Doncs reunió d’urgència amb els 13 guionistes i canviar els guions d’avui per avui. I això ha passat moltes vegades. O que un actor se’t trenqui un braç: algun cop hem gravat seqüències tancant més el pla perquè no es vegi, i durant 15 dies hi ha un actor que té els plans més tancats que els altres. Quan un actor s’encostipa, els guionistes ja tremolen!

Divendres vau matar la Pilar. ¿Va ser decisió vostra o us hi vau veure obligats per l’agenda de l’actriu?

Estava previst, tot i que sabia greu, perquè és un personatge que havia entrat amb força. De fet, jo l’hi havia plantejat a la Carme Elias com una col·laboració. Ella ja sabia que venia per dos mesos.

I amb el Teo Saporo?

També. El personatge es va crear amb un principi i un final. Sí que ho vam estirar una mica, perquè funcionava molt bé. Si s’hi havia d’estar dos mesos, al final van ser tres.

¿Feu que els personatges surtin més o menys en funció de les preferències dels espectadors?

Això és una llegenda urbana. El públic diu: “Ens hem queixat i ens han fet cas”. Però és impossible, no tenim temps. I per això tampoc reflectim l’actualitat. Quan hi ha eleccions, per exemple: ens ho tenen prohibit? No, però quan gravem encara falten tres mesos per a les eleccions!

¿Teniu alguna limitació en els temes que tracteu?

La tele mai ens ha posat límits, i hem parlat de tot. Els límits són la bona educació i l’horari d’emissió. Vam parlar de pederàstia! El tema era espinós i la posada en escena també, perquè treballàvem amb una actriu de vuit anys, però vam explicar la història del pederasta amb les seves víctimes. Simplement s’ha de vigilar fins on es pot arribar visualment per l’hora en què s’emet.

¿Hi ha algú que us guiï en temes gastronòmics?

Tenim dos assessors, la Núria Bàguena i l’Oriol Carrió, que ens han orientat des de la construcció del decorat fins a com s’agafa un ganivet. A més, els menús són originals de l’Oriol creats per a Can Riera. I els dinars que ell ha decidit amb els guionistes, el dia del rodatge els cuina ell mateix al costat del plató. En fa tres versions: la preparació, a mig fer i acabat. I qui més disfruta són els figurants: quan gravem escenes de restaurant es posen les botes!

¿Per on aniran les coses durant els pròxims mesos?

Hi haurà un gir important en la trama del restaurant, i tornaran alguns personatges, com la Consol, que ja està traient el cap i tindrà una trama entre còmica i dramàtica. Això farà que els Flaquer potser tinguin més presència en aquest tercer trimestre de la que han tingut fins ara.