Els Estats Units feixistes de Philip Roth arriben a la HBO

BarcelonaLes primeres imatges de La conjura contra América, que s’estrena aquest dimarts a la HBO, mostren una estampa típica –i estèticament realista– dels anys 40 als carrers d’un poble de Nova Jersey, però la narració que continua s’allunya força de la història real dels Estats Units. David Simon, creador de The wire i la més recent The deuce, continua l’exploració de les vísceres del seu país enfrontant-se per primer cop al repte d’adaptar una narració aliena, el llibre de Philip Roth que imagina què hagués passat si el personatge real de Charles Lindbergh, un aviador nord-americà simpatitzant nazi i antisemita, hagués guanyat les eleccions contra Franklin Delano Roosevelt i s’hagués convertit en el 33è president dels Estats Units.

La novel·la de Roth, publicada l’any 2004, explica l’ascens del feixisme i el populisme a través de la mirada de Philip Levin (Azhy Robertson), un nen jueu de deu anys. Mentre el llibre està estructurat com unes memòries, la minisèrie de sis episodis de Simon, que ha escrit amb Ed Burns, opta per una perspectiva en tercera persona que permet capturar com afecta el nou clima polític a tota la família Levin.

A La conjura contra América, Simon torna a confiar en Winona Ryder, amb qui ja va treballar a Show me a hero, per donar vida a un dels personatges principals, Evelyn Finkel, la tieta del protagonista de la minisèrie, el Philip. L'Evelyn s'enamora del rabí Bengelsdorf (John Turturro), un home carismàtic que s'acaba convertint en la mà dreta de Lindbergh. Ell serà l'encarregat de posar en marxa un programa d'assimilació en què els nens jueus són enviats a viure amb famílies "autènticament nord-americanes". Aquesta nova relació serà vista amb preocupació per la seva germana petita, la Bess (Zoe Kazan). “L’Evelyn no és una mala persona, queda atrapada i està realment enamorada. Està captivada per la manera com ell la tracta”, explica Winona Ryder sobre el seu personatge. L’actriu, de família jueva tot i que va ser criada com a no practicant, recorda com en aquells anys una dona jueva soltera era vista com una desgràcia. L’actriu assegura que aquesta minisèrie li ha fet tenir més ganes d’implicar-se políticament i animar la gent a anar a votar.

Una obra sobre els temps actuals

“Roth imagina un resultat diferent per als Estats Units dels anys de la Segona Guerra Mundial i ho fa a través d’una versió ficcionada de la seva pròpia família, situada al barri de Weequahic, a Newark (Nova Jersey), que és d’on era ell”, recorda Simon.

Tot i que Roth, que va morir l’any 2018, va assegurar que no havia escrit el llibre com una mena d’al·legoria política, les comparacions entre Lindbergh i l’actual ocupant de la Casa Blanca són fàcils de fer. “Gairebé tot és al llibre. Són sorprenents els paral·lelismes amb el moment actual, en el sentit que tenim un demagog que s'aprofita d'un moment d’inseguretat nacional per projectar la por als altres, els suposadament menys nord-americans, amb tot el llenguatge xenòfob i l’ús de l’odi racial. Roth ho va entendre perfectament”, assegura David Simon. Per al guionista, “Trump ha sigut capaç de transformar el país a través del populisme i la por als altres –la població negra, els musulmans, els mexicans– sense l’heroisme de Lindbergh i sense la fita de ser la primera persona en creuar l’Atlàntic sense escales”.

La primera vegada que Simon va rebre la proposta d’adaptar la novel·la de Roth va ser l’any 2012, però llavors el guionista va pensar que no era el moment adequat. Simon assegura que quan li van oferir va pensar que la novel·la era un bon experiment però que el seu moment ja havia passat, una opinió que va canviar després que Trump guanyés les eleccions l’any 2016. “L’antisemitisme ha ressorgit als Estats Units i s’està fent un gran esforç per etiquetar les persones com a menys nord-americanes. L’augment de la xenofòbia i la por als altres és el motiu pel qual hem fet aquesta minisèrie. És una obra especialment rellevant”.

L’any 2017 en una entrevista publicada al New Yorker, Philip Roth va assegurar que era més fàcil entendre l’elecció d’un president imaginari com Charles Lindbergh que de Donald Trump. “Lindbergh, malgrat les seves simpaties nazis i les propensions racistes, va ser un gran heroi de l’aviació que havia demostrat un gran coratge físic i ser un geni de l'aeronàutica al creuar l’Atlàntic l’any 1927. Tenia caràcter i substància i era, juntament amb Henry Ford, el nord-americà més famós del món. Trump és només un estafador”.