Les esquerdes nostres de cada dia, doneu-nos Senyor
La geometria variable acostuma a pagar peatge en les autopistes de la premsa. Quan hi ha un pacte que desafia la majoria parlamentària habitual no falta mai qui es frega les mans amb cobdícia perquè creu que la legislatura està amortitzada i la votació és el símptoma inequívoc que ara toca enviar al poder un polític de corda més propera. Examinem, si no, qui titula aquest dijous en negatiu. Són Abc (“El PSOE es vanta de la debilitat de Yolanda Díaz”), El Mundo (“La reforma obre un cisma entre ERC i Díaz: «Ha comès un gran error»”) i La Razón (“Díaz vira i lliurarà la batalla amb ERC per la reforma laboral”). ¿Els sona haver vist aquests diaris mai junts? El to dels titulars no té res a veure amb el dels rotatius considerats progressistes: “El govern salva la reforma laboral amb una majoria alternativa” (El País), “La reforma laboral prospera i marca rècord d’indefinits” (El Periódico de España), “Llum verda a la reforma laboral” (El Periódico). Debilitat, cisma i batalla contra salva, prospera i llum verda.
Els qui ens mirem la política sense treure’ns els guants de làtex no ens escandalitzem massa d'aquests canvis de majoria. El poder busca sempre perpetuar-se i, al capdavall, la nova suma representa efectivament una porció de la societat suficient. Entenent que hauria d’imperar una certa coherència ideològica, la majoria de titulars tremendistes de la premsa tenen més de gesticulació i expressió de desitjos íntims que d’anàlisi desapassionada de la realitat. És com allò de criminalitzar un partit X per votar el mateix que el partit Y, de signe radicalment contrari, com si no fos possible pronunciar-se de manera coincident per motius diferents i fins i tot antagònics.
La immensa majoria de portades apocalíptiques que subratllen les diferències en una coalició de govern queden superades dos dies més tard, quan la legislatura segueix avançant mansament. Però, esclar, són portades que no es fan pensant en la realitat de l’endemà, sinó en l’enquesta de demà passat.