El nou Esport3: un canal només esportiu però ‘low cost’

BarcelonaUn núvol acompanyava, des de feia mesos, el canal Esport3: l’amenaça del tancament. La finestra esportiva de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació (CCMA) té una audiència molt discreta -aquest gener es va quedar en un 0,6% de quota de pantalla- i el context de retallades que viu la casa el col·locava com a ferm candidat a desaparèixer. Però finalment el canal continuarà formant part de l’oferta de la Corporació, segons ha pogut saber en exclusiva l’ARA, però amb un abaratiment de costos important.

En paral·lel, l’Esport3 canviarà progressivament la seva fórmula. L’objectiu és convertir-lo en un canal realment esportiu, a diferència d’ara, en què una bona part de la graella s’omple de programes que poc tenen a veure amb aquesta temàtica. Ahir mateix, per exemple, entre les onze del matí i quarts de vuit del vespre només hi va haver un espai dedicat a la pràctica esportiva: Temps de neu. La resta de la franja, en canvi, es va dedicar a programes de viatges, a un documental sobre mercats d’Europa, un altre sobre les costes franceses vistes des de l’aire i fins a sis programes sobre cuina europea i africana.

De fet, la compra de drets esportius de la CCMA ha caigut en picat els últims anys, fruit de les retallades en el pressupost, però també pel desplaçament dels continguts més sucosos a les plataformes de pagament. Així, l’any 2011 la televisió pública gastava 49 milions d’euros en aquesta partida, i el 2017 ja només van ser 14 milions. Un 71% menys.

I el 2018 encara serà més sever. Dels gairebé 40 milions que ha de retallar l’ens públic, uns 10 correspondran a drets esportius. Això inclou deixar de tenir la Champions a partir del setembre.

¿Amb què s’omplirà, aleshores, la graella? Doncs fonamentalment amb competicions d’esports que no són les disciplines estrella -futbol, bàsquet, motor- però que tenen un bon arrelament a Catalunya, com el patinatge, el futbol sala, el rubgi i el waterpolo. També l’esport femení, sobretot en el cas del bàsquet. Una de les idees és potenciar l’esport base i les categories inferiors. Es vol que tinguin una finestra on mostrar les seves activitats: probablement no rebentarà els audímetres, però almenys es complirà una funció social i de servei públic que difícilment pot oferir un documental sobre formatges.

Un soci que podrà ajudar a bastir una graella amb aquest nou model és la Xarxa, que aplega les televisions de proximitat catalanes.

Pel que fa al futbol, la Corporació reté els drets de Segona B i oferirà també algun partit de tercera, com de fet ja fa el canal. I la televisió pública continuarà comprant els drets dels resums dels partits de primera, Copa del Rei i competicions europees, de cara als informatius i els programes de tertúlia esportiva.

Aquesta remodelació de l’Esport3 també comporta un cert moviment humà. Des de fa unes quantes setmanes alguns professionals que pertanyien al departament d’esports -format per una seixantena de professionals- s’han incorporat en programes d’altres temàtiques o informatius. Això lliga amb el procés d’internalització que ha emprès la Corporació, sota la pressió de fer front a un forat enguany de 40 milions i a l’espera de saber si es forma govern a la Generalitat i si, aleshores, aquest últim decideix fer-hi alguna mena d’aportació extraordinària.

Mentrestant, els esforços de la direcció s’enfocaran a salvar tant com sigui possible el canal generalista, és a dir, TV3.