L’esport femení i la llosa de la invisibilitat televisiva
Tot i que la seva presència va a l’alça, des del 1992 fins ara només ha protagonitzat el 2% de les emissions esportives de les cadenes espanyoles
L’esport femení viu una època de reivindicació que, entre altres aspectes, passa per aconseguir espai en els mitjans de comunicació. La televisió ha sigut una de les finestres que més se li ha resistit. Tot i que en els últims anys s’està experimentant una tendència a l’alça, un informe recent de Barlovento Comunicación -elaborat a partir de les dades recollides per Kantar Media- mostra que des que es van començar a mesurar les audiències televisives, l’any 1992, l’esport femení només ha protagonitzat el 2% de les emissions esportives a la petita pantalla.
L’informe, que recull dades fins a l’11 d’agost d’aquest any, assenyala que de les 606.499 emissions analitzades -tant de canals en obert com de pagament- només 10.086 estaven dedicades a l’esport femení. La dada del 2% es deu, sobretot, a uns anys de pràctica invisibilitat. Entre l’any 1992 i el 2002 l’esport femení va patir un desert televisiu, i el principi del canvi no es comença a detectar fins al 2005, quan entra en funcionament la TDT i es registren 298 emissions de competicions femenines. A partir de llavors es percep una tendència a l’alça amb un gran repunt, el 2017. Aquest és l’any que fins ara ha comptat amb més presència de l’esport femení: es van fer 1.436 emissions arran de la celebració de l’Eurocopa de futbol, el Mundial d’handbol i l’Eurobasket.
Quan es tracta de mesurar l’impacte d’aquestes emissions en dades d’audiència hi ha una esdeveniment esportiu que clarament domina el rànquing del més vist: els Jocs Olímpics de Barcelona. L’informe de Barlovento mostra que de les 20 emissions d’esport femení més vistes, una quarta part estan relacionades amb les Olimpíades de Barcelona. Així, la primera posició és per a la final dels 3.000 metres llisos que va guanyar la russa Ielena Romanova. La prova va obtenir una quota de pantalla del 26% i 2.015.000 espectadors. En segon lloc queda l’eliminatòria de salt de trampolí individual també dels Jocs Olímpics de Barcelona (30,2% de share i 1.942.000 espectadors).
Pel que fa al 2019 -que de moment acumula 665 emissions-, s’aconsegueixen dos rècords. La final de l’Eurobasket, que va acabar amb Espanya proclamant-se guanyadora, s’alça com l’emissió de bàsquet femení més vista de la història de la televisió espanyola. De fet, se situa com la quarta emissió d’esport femení més vista des del 1992, amb un 15,5% de quota de pantalla i 1.858.000 espectadors. A més, segons l’informe, 5,4 milions de persones van veure en algun moment el partit emès per La 1. També va tenir lloc aquest any el partit de futbol femení més vist fins ara: va ser la final de la Copa de la Reina entre l’Atlètic de Madrid i la Reial Societat, que finalment va ser l’equip guanyador. El partit, la vuitena emissió més vista dels últims 27 anys, va marcar un 14,8% de share i 1.655.000 espectadors.
L’altra competició destacada d’aquest 2019 ha sigut el Mundial, que aconsegueix colar el partit entre Espanya i els Estats Units com un altre dels esdeveniments més vistos. L’encontre, que ocupa el dotzè lloc del rànquing final i es va emetre pel canal Gol, va ser seguit per 1.320.000 espectadors.
Tot i la millora que està experimentant l’esport femení, la cobertura i el seguiment que té encara queda lluny del de l’esport masculí. El programa més vist durant el 2018 al conjunt de l’Estat va ser la tanda de penals del partit del Mundial de Rússia entre el país amfitrió i Espanya. Va aconseguir un 81,1% de share i més de 14 milions d’espectadors.
Pel que fa a les cadenes que més suport donen a l’esport femení, l’informe mostra una clara victòria de Teledeporte, el canal esportiu de la corporació pública espanyola. De les 10.086 emissions fetes des del 1992, un 70% s’ha pogut veure a través del canal públic. En segon lloc, i a molta distància, quedaria Gol, que n’ha emès el 6%.
Tot i la tendència positiva que s’aprecia pel que fa a l’increment d’emissions, el salt a la franja horària més desitjada, el prime time, no es dona. Les emissions tenen lloc majoritàriament durant la franja de matí que va de les 7 a les 14 hores i que és una de les que menys consum televisiu té. Si el matí acull un 34% de les emissions, la nit (de les 20.30 a les 00 hores) només compta amb el 16%.
Les dones són minoria pel que fa als espectadors que segueixen les retransmissions. Barlovento assenyala que els espectadors dels espais esportius femenins són majoritàriament homes. Un 68,1% de la seva audiència és masculina, i els homes madurs d’entre 45 i 64 anys representen el 37,7% del total. El grup de majors de 64 anys suposa el 27,3% del públic de les emissions esportives femenines.
