Esperpèntica batussa entre Losantos i els antivacunes

Losantos ha viscut aquesta setmana d'alimentar el victimisme. Se sent víctima d'una campanya "absolutament salvatge" dels antivacunes. Tot va començar quan va tenir una minienganxada amb Abascal el dia que el de Vox visitava la seva ràdio. El locutor li va preguntar si ja s'havia vacunat i, quan l'altre li va dir que no tenia per què contestar aquesta pregunta, li va clavar una petita esbroncada. I, a partir d'aquí, la tempesta de femta. I de lleixiu, perquè han emergit de nou –no s'acaben de dissoldre, no– els defensors del diòxid de clor.

Els mitjans d'ultradreta lideren als Estats Units la bancada antivacunes. Enarboren (espúriament) la bandera de la llibertat per acabar posant en perill la salut pública. Què ha passat a Espanya? Que la turba acientífica ha arribat a culpar els mitjans de Losantos de provocar la mort d'Elia Rodríguez, la veu taurina de l'emissora, a l'obligar-la a vacunar-se. Tot i que la periodista va patir una caiguda, diversos pseudomitjans suggereixen que va perdre el coneixement arran d'haver-se immunitzat. A partir d'aquí, Losantos ha engegat un apostolat en favor de les vacunes realment singular, entre els mitjans de la seva ubicació ideològica.

I és aquí on Losantos hauria de reflexionar i preguntar-se per què va a la contra de bona part de la seva parròquia habitual. Els antivacunes necessiten, per sobreviure com a col·lectiu, una arena pública extremadament polaritzada en la qual es menyspreï la factualitat, de manera que cadascú se senti amb dret d'abraçar les idees més peregrines sense que ningú pugui qüestionar-les. Doncs bé, ell és el pioner a Espanya d'una manera de comunicar que, de manera laboriosa, ha acabat generant precisament aquest ecosistema tòxic. Que ara vagi somicant per les cantonades, la veritat, fa bastanta vergonyeta.