Espanya comença coixa a Eurovisió

Barcelona.La progressiva integració de nous estats exsoviètics i exiugoslaus entre els participants d'Eurovisió ha condicionat els bons resultats que obtenen aquests estats, ja que es voten els uns als altres amb puntuacions molt altes. Un punt de partida negatiu per a la participació d'Espanya, que enguany serà representada a Malmö, Suècia, pel grup El Sueño de Morfeo.

De fet, el paper espanyol és especialment complicat en el concurs que se celebra aquest dissabte a la nit. A banda de la germanor dels països nous, Espanya no compta amb dos dels seus amics eurovisius tradicionals: Portugal i Andorra. La televisió pública lusitana va anunciar al novembre que, després de 46 anys assistint al certamen, aquest 2013 no hi participaria. La decisió es va anunciar mentre la cadena vivia una gran retallada dels pressupostos que, fins i tot, va fer plantejar privatitzar l'ens. Amb gairebé un 28% menys de pressupost, la RTP no anirà a Malmö i això deixa Espanya d'entrada amb 12 punts menys. Des del 1975 els veïns atlàntics d'Espanya han atorgat a Madrid fins a un total de 150 punts, per davant dels 141 de Suïssa i els 137 de Grècia.

Per si no fos prou, Andorra no participa a Eurovisió des de l'any 2009. La seva relativa importància geopolítica no li garantia vots amics i en sortia molt mal parada. A més, el país dels Pirineus viu un context d'austeritat que no afavoria que enviessin cap altre cantant català a l'euroconcurs.

D'aquesta manera, Espanya es queda sense amics de viatge en una Europa del Sud que no assisteix al concurs i una nova Europa emergent que se sent equip i s'ajuda entre si. En aquest sentit, les dades parlen per si soles. Tot i que en els últims anys s'ha anat corregint, el 2007 hi va haver una diferència de vots molt elevada entre l'Europa Occidental i l'Oriental. Els deu estats més votats en aquella edició se situaven geogràficament a l'est del continent, amb les dues úniques excepcions de Grècia i, més o menys, de Turquia. Finlàndia va ser el més ben situat dels occidentals: dissetena posició.

Des de llavors, les coses han evolucionat. En aquell moment, Malta va reconèixer que havia votat amb la màxima puntuació el Regne Unit per protestar contra l'amiguisme del bloc oriental. No obstant, els països del bloc occidental nord ho tenen una mica millor que els del sud. De fet, els resultats dels últims anys ho acrediten. Noruega, Suècia i Alemanya han estat dels últims que han guanyat el concurs, cosa que demostraria que per guanyar no n'hi ha prou amb el bon veïnatge. La triomfadora de l'any passat, Loreen, va guanyar havent rebut punts de tots els països. És a dir, no es pot guanyar el concurs sense una cançó que sedueixi una majoria. No obstant, sí que pot acabar passant que un tema que no tingui un suport majoritari per la seva vàlua musical -en el context d'Eurovisió- acabi superant cançons que haurien pogut classificar-se a la final. Tot i això, quan alguns països com Alemanya van començar a plantejar-se si calia participar en un concurs que difícilment podrien guanyar, la UER (Unió Europea de Radiotelevisions) els va animar a enviar cançons més bones.

Malgrat aquesta resposta d'autoritat, l'organització sí que ha canviat algunes normes de puntuació que afecten tots els participants. Fins ara, només les deu cançons preferides pel jurat i pel públic es repartien les puntuacions (de 12 punts a 1), però enguany es tindrà més en compte el vot telefònic. Abans, si una cançó era denostada pel públic però idolatrada pel jurat es tenia molt més en compte del que es tindrà enguany. Així, més cançons entraran en el còmput final, cosa que redueix la força del vot polític i avança que els eurofans tindran més pes.