El Español: un lleó amb afonia
BarcelonaEl Español va irrompre a l’arena de la comunicació amb el rugit del lleó que havia adoptat com a logotip: el mitjà pretenia marcar el camí per als digitals de nova generació gràcies a la capacitat d’arrossegament periodístic -i financer, encara que això no es digui tant- del seu director, Pedro J. Ramírez. Però, des de la seva sortida, l’exdirector d’El Mundo ha hagut de veure com nombrosos redactors i càrrecs directius abandonaven el projecte: no passen gaires setmanes sense que el lleó perdi alguna veu.
El primer senyal d’alarma saltava només dos mesos després d’estrenar-se a la xarxa. Mabel Cobos (directora de tecnologia), David Domínguez (cap del laboratori multimèdia) i Salugral Adriana (responsable del disseny) presentaven la seva dimissió. El mitjà InfoLibre atribuïa aleshores, citant fonts pròximes als dimissionaris, la crisi a “la ingerència de la direcció en el desenvolupament tècnic” del mitjà, cosa que va posar “en perill la viabilitat del projecte”. Esmentaven, també, tensions i “descontentament” de la redacció.
Part d’aquest descontentament el va mostrar María Ramírez, filla de Pedrojota, en un article titulat Planeta piruleta al seu blog dins d’El Español. El post era una defensa del periodisme en profunditat, en contraposició al clic fàcil però poc nutrici. “Ara sabem, amb dades, quant de talent i temps requereix no ser mitjà, no ser mediocre. És més difícil, però apassionant”, explicava la periodista. El que no relatava és que el Planeta piruleta del títol era el malnom amb què Fernando Baeta -número 2 del mitjà- es referia al metafòric lloc idealista on considerava que vivien María Ramírez i el seu marit, Eduardo Suárez, subdirector encarregat de l’àrea de reportatges i cofundador del mitjà.
El post del blog apareixia al febrer. Dos mesos més tard Suárez abandonava El Español, aparentment sense cap destí laboral a la vista: “A partir d’ara inicio una nova etapa i estic obert a propostes i nous projectes”, explicava el periodista a la seva carta de comiat. En la missiva, insistia en el tipus de periodisme que havia intentat defensar per al mitjà: “En deixar El Mundo, volia ajudar a crear un mitjà més lliure i més innovador, amb una aposta forta per les dades i les històries en profunditat”. María Ramírez assegurava públicament que qui marxava era “la persona que més ha treballat per construir el diari”.
Des de la marxa de Suárez han abandonat també El Español tres dels seus reporters més rellevants. Mariangela Paone, Nacho Carretero i Jordi Pérez Colomé. I la setmana passada transcendia la marxa d’un nou directiu: Antonio Delgado, responsable de dades i visualització.
El degoteig, a més, amenaça de seguir. El Mundo ha fet una oferta a Esteban Urreiztieta, que exerceix d’adjunt al director. En aquest cas la decisió del periodista s’espera que es faci pública al juny. Urreiztieta va abandonar El Mundo però ara podria tornar-hi com a cap de la unitat d’investigació. De fet, diversos digitals de Madrid assenyalaven ja al març que el reporter estava negociant una sortida consensuada amb Ramírez.
La penúltima estocada pot ser el fitxatge de la mateixa María Ramírez per El País. Si més no això assegurava aquesta setmana Periodista Digital.
Desbancat per OK Diario
La crisi del personal volàtil se suma a dos efectes que també estan llastant l’enlairament d’El Español. D’una banda, l’ofec mediàtic a què les televisions sotmeten Pedro J. Ramírez (i, per extensió, la resta de periodistes del mitjà). I, de l’altra, la pressió que pateix, en les audiències, per culpa d’OK Diario. El mitjà liderat per Eduardo Inda -aquest sí, amb tot l’aire mediàtic televisiu al seu abast- va començar a mesurar els seus seguidors a ComScore a l’octubre i des de llavors ha guanyat mes a mes el seu rival. Així, a l’abril El Español marcava 3,9 milions d’usuaris únics, mentre que OK Diario arribava als 5,2 milions (sota la sospita, tanmateix, d’adulterar barroerament les dades comprant trànsit d’audiència).
García-Abadillo també competirà
Quan Pedrojota va ser cessat d’El Mundo va beneir el nomenament de Casimiro García-Abadillo com a successor. Però ben aviat van començar les tensions entre tots dos, que van passar de privades a públiques, amb intercanvi de cartes punyents inclòs, en un insòlit cas a la premsa de director i exdirector dirimint les seves diferències a les pàgines del diari. Ara García-Abadillo ha deixat El Mundo i prepara també el llançament d’un nou digital. Per tirar-lo endavant ha fitxat una de les columnistes estrella d’El Mundo, Victoria Prego, i també Fernando Mas. El mitjà (del qual encara no s’ha anunciat el nom) serà, doncs, una nova competència per a El Español, amb l’agreujant que ho fa des d’un posicionament ideològic i un estil periodístic molt similar al de Pedrojota (de la mateixa manera que Inda prové també d’El Mundo).
