'El Español' i les llàgrimes de cocodril de Toni Cantó

Durant un temps, a la redacció, vaig seure a prop de Miquel Bernis, el meteoròleg del diari. De vegades, l'enxampava mirant per la finestra, en direcció al cel, i li deia irònicament: "Home, això és trampa!" Però el cas és que mirar per la finestra, o sortir al carrer, és el primer pas del periodisme: comprovar amb els teus ulls si el que diuen les notes de premsa, els correus electrònics, el mitjà de la competència o els mapes d'isòbares es correspon amb la realitat.

Arran de l'abracadabrant nomenament de Toni Cantó com a president de l'Oficina de l'Espanyol de la Comunitat de Madrid, aquests dies corre per les xarxes una entrevista a l'actor i polític publicada per El Español el 2019. El titular era: "No puc treballar a Catalunya perquè faig teatre en espanyol". Diversos intèrprets que treballen en castellà, com Pepón Nieto, Dani Rovira, Ana Morgade o Agustín Jiménez han piulat missatges en què expliquen que ells mai no han tingut problema per pujar als escenaris catalans.

Però la pregunta del milió és ¿per què ningú va mirar per la finestra, a veure si plovia? És a dir, ¿per què ningú va obrir una cartellera teatral de Barcelona, cosa que li hauria permès constatar la presència habitual del castellà a les sales? És una pregunta retòrica, esclar. No és mandra de contrastar, el que va fer que ningú mirés si la declaració tenia una mínima base per posar-la de titular. És complicitat directa amb la falsedat. El més preocupant, esclar, és que si El Español pot amplificar l'odi mentider de Cantó és perquè s'adreça a un públic que no rep estímuls en sentit contrari. Només quan s'ha viralitzat l'entrevista, dos anys després, ha generat una reacció que ha traspassat el cercle natural del mitjà. El digital, per cert, ha fet peça dels flist-flasts dels actors a Cantó. No fos cas que es perdés un clic.