Escopir sobre les ajudes per la DANA

La maquinària antisanchista ja gira a ple rendiment per convertir els efectes dels aiguats al País Valencià en una llosa per al PSOE i així alliberar Mazón de la pressió que l’abat aquests dies perquè tingui el mínim decòrum de plegar. Un dels mètodes més curiosos ha estat intentar minimitzar el valor de les ajudes aprovades per l’Estat. L’Abc, per exemple, escrivia a la portada d’aquest dimecres: “Només 1.500 dels 14.000 milions promesos per Sánchez són per a ajuts directes als afectats”. Un factor aparentment positiu que mobilitza una quantitat gens negligible de diners extraordinaris es converteix, per art de màgia mediàtica, en una demostració de gasiveria de perrosanxe, que gira l’esquena als valencians. Un dia abans, La Razón també seguia aquesta mateixa línia i, en primera pàgina, escrivia: “Un mínim de 9.000 dels 14.000 milions previstos els posaran bancs i asseguradores o són només moratòries”. S’agafen al fet que 5.000 milions d’aquests diners són avals i diuen que, per tant, són els bancs els que els donen. A veure: els bancs donar no donen res, suposo que això ho tenim tots clar. Però si hi ha algú que no pot tornar aquests crèdits, certament serà l’Estat qui haurà de pagar als bancs la diferència perquè, això també és de primer d’economia, la banca sempre guanya.

L’administració Sánchez intenta presentar els números de manera favorable i això, fins a cert punt, és comprensible. El tema, aquí, no és tant qui és el pare putatiu del paquet d’ajuts, sinó si l’Estat hi està responent de manera suficient. Tots aquests titulars amb la paraula només busquen tan sols denigrar sense entrar en el fons de la qüestió. Apel·len a emocions primàries –quina barra, Pedro Sánchez!– per esquivar el moll de l’os. El sensacionalisme, més enllà d’una foto cridanera, també és això.