Escàndol a 'El Món d'Ahir'

BarcelonaAmb cinc anys complerts, la revista El Món d'Ahir, dirigida per Toni Soler i que té un enfocament a cavall entre la història, la literatura, el periodisme i l'assaig, acaba de treure al carrer un nou número al voltant del concepte escàndol. Escàndols reials, financers, polítics, escàndols oblidats o silenciats de la història, "l'escàndol com a fill bord de la democràcia", com escriu Francesc-Marc Álvaro, un dels autors d'aquest interessant i plural dossier amb una vintena d'autors i temes.

L'escriptor Joan Francesc Mira, bon coneixedor dels papes Borja, furga en la seva llegenda negra, mentre el també literat Albert Sánchez Piñol es fixa en el dictador cleptòman Mobutu Sese Seko, que va arruïnar el Zaire (actual Congo). Més a tocar de casa, però més lluny en el temps, Josep Maria Sans Travé, exdirector de l'Arxiu Nacional de Catalunya, retorna al seu tema de recerca predilecte: Els templers, un escàndol interessat. I encara en el terreny històric, Anna Moner posa el focus sobre Maria Antonieta abans de ser guillotinada. La mirada històrica es complementa amb una entrevista a l'historiador i assagista Philipp Blom a càrrec d'Enrique Fibla Gutiérrez.

Hi ha uns quants textos firmats per periodistes. Mònica Planas titula el seu La televisió perd la innocència; Àlex Gutiérrez recull les batalles del cineasta Luis Buñuel contra la censura; Toni Padilla recorda l'escàndol que va provocar el mític boxejador Muhammad Ali quan el 1967 es va negar a posar-se l'uniforme per anar a la Guerra del Vietnam; Jordi Panyella revisita l'escàndol Millet al Palau de la Música; i Mar Calpena es fixa en els escàndols amorosos del poder, que han tendit a exonerar els homes i a castigar les dones i els homosexuals.

L'aproximació artística està representada pels textos de Xavier Antich (sobre Caravaggio), Miquel del Pozo (tracta de la contemplació i representació del cos nu) i el fotògraf Joan Fontcuberta (que escriu sobre l'escàndol com a condició de l'art). Altres temes d'aquest nou El Món d'Ahir són les trementinaires com a símbol del silenciat talent mèdic femení (a càrrec de Lourdes Parramon), la vida sionista de Golda Meir (Vicenç Villatoro), la condemna a l'exili en nom de la moralitat de Júlia, única filla de l'emperador August (John Williams) i la història del caçador d'escàndols James Thomson Callender, que a finals del XVIII va sacsejar la societat nord-americana (Olga Jornet Vegas).