Escabetxina laboral, però no tan ‘massiva’
Les rondes recents d’acomiadaments a les grans tecnològiques han sigut proporcionalment contingudes. El seu interès són les pistes que donen sobre l’orientació futura de cada empresa.
Twitter va formalitzar a finals de gener l’acomiadament del 80% de la plantilla de la seva oficina comercial a Espanya. Els 29 empleats s’estaven a casa cobrant normalment el salari des que Elon Musk va comprar l’empresa i va despatxar sense contemplacions a principis de novembre la majoria del personal de la xarxa social a gairebé tot el món. A França i aquí li ha costat més, gràcies a unes legislacions laborals més garantistes. Ara, 25 dels 29 treballadors han acceptat una indemnització de 33 dies per any treballat, han conservat les opcions sobre accions que tenien i van ser baixa definitivament el dia 8 d’aquest febrer.
A escala global, els acomiadats de Twitter a Espanya són una simple anècdota si es té en compte que es tracta d’una empresa que s’ha desfet en pocs mesos de més de la meitat de la seva plantilla –i, tot i això, continua oferint el mateix servei amb relativa normalitat–. És un cas més en el marc d’una onada de reduccions de plantilla en moltíssimes firmes tecnològiques. Les més de 84.000 persones que van perdre la feina al gener segons la web Layoffs.fyi fan que sigui el mes amb més acomiadaments de la història d’aquesta indústria. Des de principi d'any la xifra ja s’enfila fins als 108.000 despatxats, sense incloure els anunciats per Amazon, Twitter i Meta a finals del 2022 (més de 52.000 en total al novembre).
Aquest volum d’acomiadaments, que les empreses més grans compten per milers, ha fet que sigui habitual afegir l’adjectiu de massiu cada vegada que hi ha alguna notícia en aquest sentit, per donar-li un to gairebé apocalíptic. Tanmateix, cal posar les xifres en perspectiva, perquè no totes les empreses han acomiadat la meitat de la plantilla com Twitter, ni tan sols la quarta part com l’europea Booking (amb seu a Amsterdam).
Hi ha més de 250 tecnològiques enviant gent a casa. Però cada cas és diferent. Fixem-nos només en quatre grans noms durant el final del 2022 i l’inici del 2023: Apple no ha acomiadat ningú, malgrat que la seva plantilla ha crescut un 24% des del 2018. Microsoft es desfà de 10.000 empleats, el 5% dels que té, però en els quatre últims anys havia crescut gairebé el 70%. Amb 12.000 acomiadats, Google ha sigut la més radical en termes absoluts, però són el 6% d’una plantilla que havia crescut un 89% des del 2018. L’escabetxina relativa més gran són els 11.000 despatxats de Meta, un 13% de la plantilla, però és que des del 2018 havia crescut un 144%.
Correcció de trajectòria
En general les empreses estan rectificant excessos de contractació, fruit d’unes expectatives exagerades per la digitalització que la pandèmia va precipitar. Amb la tornada de la normalitat les coses es posen al seu lloc: algun dels gegants digitals s’ha desfet ara de menys gent de la que havia contractat durant el trimestre anterior.
Això sí, observar on retalla plantilla cada empresa dona pistes sobre el seu futur. Per exemple, Spotify ha reconegut que despatxen 600 persones per retallar un cost que s’havia disparat amb una inversió en podcast –sobretot els de personatges mediàtics– que ha resultat exagerada a la vista del rendiment publicitari que n’han tret.
A Alphabet, la matriu de Google i YouTube, han rebut especialment les divisions de projectes avançats i de futur, com el nou sistema operatiu unificat Fuchsia i la incubadora interna Area 120. L’empresa, que es caracteritza per no tenir manies a l’hora de tancar projectes –l’últim, la plataforma Stadia de videojocs al núvol–, es troba internament en estat de pànic per la dificultat d’aplicar comercialment la seva tecnologia d’IA de primeríssima categoria –té dues filials que s’hi dediquen: DeepMind i Google Brain– sense perjudicar el negoci de la publicitat digital que li aporta pràcticament tots els ingressos.
A Microsoft han retallat força gent d’administració i recursos humans, però també de les divisions de realitat augmentada (RA) i mixta, incloent-hi la xarxa social AltSpace VR de realitat virtual que l’empresa va comprar fa sis anys i la plataforma de RA HoloLens, en part perquè l’exèrcit dels EUA ha aturat les compres de visors per als seus soldats. Aquest aspecte ha quedat relativament amagat pel soroll mediàtic del desplegament del xatbot ChatGPT en els productes i serveis de l’empresa.
Que Microsoft afluixi la dedicació al metavers és significatiu, perquè, en canvi, Meta no ha retallat llocs de treball en aquesta divisió, tot i ser la que li genera més cost, i Apple està fitxant gent per al departament equivalent en previsió del llançament d’un metavers propi, com explicàvem fa uns dies. També és curiós que Microsoft acomiadi 10.000 persones al mateix temps que espera el permís de les autoritats per gastar 70.000 milions comprant l’empresa de videojocs Activision Blizzard, que té precisament 9.800 empleats, gairebé els mateixos que despatxa per una altra banda.
Més acomiadaments a la vista
La sagnia laboral podria continuar en diversos sentits. El fons d’inversió britànic TCI va enviar a Sundar Pichai, el conseller delegat d’Alphabet, una carta oberta en què valorava positivament els 12.000 acomiadaments, però li deia també que reduint un 6% de la plantilla no n’hi ha prou, perquè la tisorada hauria de ser del 20%. A més, TCI insta Pichai a rebaixar els salaris de la gent que queda, perquè cobren massa. La mediana del sou a Alphabet és de gairebé 300.000 dòlars a l’any i la mitjana és encara més alta, i segons l’inversor ara no cal pagar tant a la gent per retenir-la perquè hi ha més talent disponible al mercat i, per tant, no cal oferir tants incentius per fitxar-lo.
Amb més de 6.000 milions de dòlars invertits, TCI és un dels accionistes institucionals més importants d’Alphabet, i la seva pressió és representativa de la impaciència general dels inversors en aquest sector, que ja en tenen prou amb el creixement a pèrdues en usuaris i quota de mercat i volen fer caixa d’una vegada. Aquesta mena d’inversors tenen una gran capacitat de pressió sobre els directius perquè prenguin decisions que potser no els venen de gust. En part és per això que Elon Musk va comprar el 100% de Twitter: perquè deixés de cotitzar a la borsa i poder acomiadar tanta gent com digui ell, i no Wall Street.
