'Ermessenda': sis pits per capítol

Ermessenda ha tingut bona acollida d'audiència (i de Twitter). TV3 s'ha sumat a l'exitosa moda de les sèries de temàtica medieval que aborden traïcions i batalles però que també tenen en compte el sexe: culs nus tènuement il·luminats per torxes i espelmes. A Ermessenda la mitjana ha estat raonable: sis pits per episodi (agrupats de dos en dos) i dos pubis rasurats a l'estil brasiler. Això últim una llicència estètica, perquè en aquella època la moda deuria ser una mica més frondosa. A més, els primers pits cronològicament calculats: als cinc minuts del primer capítol. Ben fet.

AErmessenda hi ha treballat el típic starsystem català, amb un nivell interpretatiu mitjà-alt, tot i que a vegades amb declamacions un pèl teatrals. Laia Marull ha estat una bona comtessa, creïble però amb alts i baixos. La seva sentència mirant desafiadora el pantocràtor -"Compliré amb la meva missió, i ho faré bé!"- ens ha donat l'escena autòctona i nostrada equivalent al "Juro que mai més tornaré a passar gana!"

Els maldecaps pels condominis, la vida amorosa, el caràcter i els conflictes familiars d' Ermessenda han permès construir una bona producció. La TV movie s'ha basat en una única trama (sense trames secundàries), molt intensa per mantenir el ritme i la tensió. El resultat ha estat una Ermessenda que anava de bòlit solucionant problemes. Les dificultats per fer creïble una sèrie d'època s'han vist agreujades, sobretot, a l'hora de fer envellir els actors i mantenir les diferències d'edat entre ells. Malgrat això, Ermessenda ens ha donat escenes emotives com l'agonia de Berenguer, escenes intenses com la pujada de les escales de la catedral de Girona i escenes divertides com la noia nua fugint de sota el llit del bisbe de Barcelona. Ermessenda ha estat una producció digna. Seria fàcil jutjar-la fent-ne sang quan s'ha de valorar que hagi tingut en compte tots els ingredients per fer-se atractiva a l'audiència.