L''erasmus' d''El Mundo Today'

"Sembla una notícia d'El Mundo Today". Que aixequi la mà qui no hagi utilitzat mai aquesta expressió en algun moment dels últims tretze anys. La seva persistència –i indiscutible qualitat– fonamenta el gran triomf d'aquest mitjà satíric de Barcelona, convertit avui en absoluta referència de l'humor estatal i un dels continuadors més brillants de la gran tradició satírica espanyola.El Mundo Today (EMT) ja forma part del nostre ecosistema mediàtic; ha traspassat la línia de l'excepció i l'anècdota per passar a ser cultura popular. "D'això ens en vam adonar el dia que vam aparèixer a una pregunta de Trivial Pursuit. Allà passes a ser pop", explica Kike García, cofundador del magazín, creat amb Xavi Puig el 2009.

Desconèixer l'existència d'EMT en ple 2022 seria l'equivalent a no tenir cap relació amb les xarxes socials o, fins i tot, no tenir connexió a Internet. És el mitjà satíric més prestigiós i seguit de l'Estat: un noticiari irònic, exagerat, mordaç i on la realitat i la ficció van apropant-se i separant-se segons bufa el vent. La paròdia de l'actualitat és la base del seu contingut: EMT parla de tot, però especialment de la vida política. "La societat s'ha radicalitzat i hem tingut anys de grans pollastres", recorda Garcia. També reconeixen que s'han fet grans, la política els interessa més i les idees relacionades amb el costumisme comencen a minvar: "Després de 13 anys amb una redacció tan petita, els acudits observacionals ens costen molt de treure". El problema? Ja els han fet tots. "És una feina que no s'acaba mai, de fixar-se en absolutament tot. De viure sempre amb els ulls oberts", diu García, un orfebre del detall i un caçador de la cara B de les coses.

Humor comú

Fa sis anys que El Mundo Today forma part d'una coordinadora on hi ha mitjans satírics europeus amb una manera de funcionar similar. Hi coincideixen capçaleres com Der Postillon (Alemanya), Le Gorafi (França), Lercio (Itàlia), Die Tagespresse (Àustria), Waterford Whispers News (Irlanda) i De Speld (Països Baixos), entre d'altres. Totes estan en contacte de manera més o menys regular a través d'internet, a més de fer reunions presencials anuals, la d'aquest any ha tingut lloc a Barcelona. "Si t'ho mires de fora són bastant avorrides. Ni s'hi parla de comèdia, ni s'hi fa un sol acudit", explica el responsable. Això sí, s'hi contraposen formats, estratègies de xarxes socials, intercanvi d'experiències, coneixements i informació.

L'incalculable pes de la tradició de sàtira europea es concentra en aquests mitjans, que tenen estructures similars –entre dos i quatre treballadors–, col·leccionen problemes (de supervivència) i sumen sinergies per millorar entre uns i altres. "Ens recomanem acudits entre nosaltres i és maco de veure que potser ja l'havíem fet abans. Ens fa veure les moltes coses que compartim". La clau és esmicolar, d'una vegada per totes, els mites sobre les diferències geogràfiques pel que fa a l'humor. Quan va sobre temes comuns, un acudit funciona igual de bé a Itàlia, França o Catalunya. Una anècdota curiosa: una de les notícies més llegides de sempre a EMT és un acudit "supertonto" que van fer a De Speld: "El Vaticà presenta Waria, la nèmesi malvada de la Verge Maria", i hi surt una Mare de Déu vestida amb els colors del videojoc Súper Mario. "Jo no l'acabava de veure, però l'holandès em va convèncer i va ser un èxit aquí, com a Alemanya i a Itàlia", remarca García.

Tot i les coincidències hi ha un fet que diferència a EMT de la resta de camarades europeus. La capçalera catalana genera un volum de contingut molt superior als seus homòlegs, però a la vegada són dels que menys facturen. "Diria que no hauria de ser motiu d'orgull això de treballar tant per poca pasta", diuen. Després de tants anys al peu de canó, el director recorda altres temps en què números i expectatives prometien un futur esplendorós. D'aquí que rebessin diverses ofertes empresarials que van estar damunt la taula. "Vam ser conservadors amb el creixement, perquè vam rebre propostes potents d'inversió i vam ser prou visionaris per dir que no", recorden. L'encert de no fer cas als cants de sirena els va ajudar a sobreviure a la gran crisi de la premsa del 2017, quan Facebook va canviar l'algoritme amb la victòria de Donald Trump. "Som com una botigueta. Una empresa familiar que sempre serà petita", explica Kike García.

Repunt electoral

Tot i que hagin aconseguit mantenir-se, no tot és or a El Mundo Today: tenir un equip tan minúscul fa que cada passa sigui especialment pensada i que fer-la s'acostumi a traduir en sumar hores a una agenda especialment poblada. "Som un grup de tres persones que viu de la publicitat i les subscripcions. Si volem intentar créixer i fer contingut a TikTok l'haurem de fer nosaltres mateixos perquè no tenim recursos per invertir", diu García. A tot això cal sumar podcasts i col·laboracions en mitjans mainstream. Comèdia d'hiperactivitat.

Ara mateix tenen el davant un veritable repte. EMT, i tots nosaltres, ens encaminem cap a una carregada temporada de comicis. Per a ells és un caramel, però també un enorme repunt de feina. La premissa sempre és la mateixa: ridiculitzar absolutament a tothom. És possible que es doni per descomptat que són una capçalera d'esquerres, però segurament és més per qui són els seus autors, que no pas pels seus continguts. "Ens riem de tots més o menys per igual. De fet, Pablo Iglesias ens va fer unfollow. Això sí, no ens demaneu ser equidistants amb el feixisme". Com diu el seu director, la sàtira ha de tenir esperit crític i ser útil especialment per posar coses en dubte, fer-nos caure en contradiccions o empatitzar amb algú que no és com tu. "Et puc assegurar que jo soc molt més d'esquerres que El Mundo Today", diu rient García.