Gerry Querry: "El Tindercat és un espai lliure d’opinió on no es jutja ningú"

BarcelonaSi sou usuaris de Twitter, és probable que el terme Tindercat us sigui familiar. Es tracta d'una iniciativa sorgida dels espais de Twitter, una funció que permet crear sales d'àudio on poden parlar fins a 11 persones i altres usuaris poden escoltar la conversa. La nit del 12 d'abril del 2021, Gerard Querol, conegut a les xarxes com Gerry Querry, va obrir una sala a Twitter sota el nom "First Dates Catalunya, si busqueu parella connecteu-vos i parleu" i més de 300 persones s'hi van sumar. L'èxit va propiciar que, ja amb el nom de Tindercat, la sala es tornés a obrir altres nits i que, amb el temps, hagi arribat a acumular fins a 1.500 oients i hagi estat trending topic amb el hashtag #Tindercat. Aquest any el Tindercat ha pogut fer el salt de les xarxes a la presencialitat amb una gira de xous que celebrarà el seu final el 22 d'octubre a la sala La Mirona.

Per als que no ho coneguin, com funciona Tindercat?

— És un espai de Twitter, una mena de podcast interactiu amb tres moderadors: la Carla Junyent, el Ramon Pera i jo. S’hi pot connectar tothom qui vulgui i la gent que vol parlar ens ho demana i aleshores els preguntem d'on venen, què busquen... És com un dating, però també hi ha qui no vol buscar parella sinó company de pis, per exemple. A través del hashtag #Tindercat tothom pot participar-hi i dir, per exemple, que volen conèixer algú. Es feia els diumenges, un cop al mes, tot i que ara s’ha parat pel Tindercat presencial.

Vau fer el primer Tindercat presencial per Sant Jordi i aquest estiu heu estat de gira amb el xou. Com ha estat el pas de Twitter als xous presencials?

— Una bogeria. Va ser idea de tots tres i vam poder comptar amb uns amics que tenien una productora amb una idea similar. Quan va néixer el Tindercat encara hi havia restriccions de mobilitat i d’horaris i quan es van acabar volíem fer un regal a la gent que es connectava i també a nosaltres mateixos: ens venia de gust organitzar alguna cosa i fer-la grossa. I va sortir molt bé, sobretot el primer, el de Sant Jordi a Sant Cugat. Ara el 22 d’octubre tanquem la gira a La Mirona, a Girona.

També heu pogut col·laborar amb una campanya del Banc de Sang.

— Sí! Estic molt content de com va sortir aquest Tindercat, va ser molt maco. És el meu preferit. L'objectiu era ampliar el llistat de donants joves de medul·la òssia i vam aconseguir-ne 250. Vaig sentir a la ràdio que a Espanya cada dia s’inscriuen 50 donants i també ens van dir que aquesta campanya la feien altres anys al Cruïlla i n'aconseguien 100 al dia. Si fent aquestes coses podem ajudar la gent, m’agrada molt més que un Tindercat normal.

Quins diries que són els pilars del Tindercat?

— Un dels pilars guais és que hi pugui participar i parlar tothom. L’altre, la diversitat d’opinions, de diferents maneres de veure l’amor, les relacions i la sexualitat, ja que cadascú hi diu la seva: uns creuen en l’amor romàntic, d'altres creuen que és una invenció… És un espai lliure d’opinió on no es jutja ningú. Tot i això, hi ha coses que com a moderadors no volem que passin, com ara que els menors lliguin, les diferències d’edat molt altes, els insults o les faltes de respecte. 

I han sorgit parelles?

— Amb la broma algunes n'han acabat sortint, però també hi ha molts grups d'amics que s’han creat gràcies al Tindercat, que al final serveix d'excusa perquè moltes persones acabin quedant per coneixe's fora de Twitter i perdin la timidesa. És molt guai que passi això.

Fins on t’agradaria que arribés el Tindercat?

— A mi m’encantava al principi, quan era espontani i supernatural. I ara també, eh! El que passa és que s’ha fet molt gran, una mica com si fos una marca. Hem tingut diverses ofertes, tant de ràdio com de tele, que hem hagut de valorar perquè algunes no ens volien pagar ni un euro, i així no farem les coses, això està clar. Però no sé quin és el camí. Mentre la gent s’ho passi bé i tot l'equip siguem feliços fent-ho, el Tindercat continuarà.

Heu valorat la possibilitat d'expandir el Tindercat a altres plataformes?

— Sí, a mi m’encantaria fer-ho a Twitch. Crec que en aquesta plataforma hi ha un gran buit de contingut en català. Esclar que és impossible competir amb Ibai Llanos i gent així, però igualment cal crear un projecte invertint recursos, ja que, si es fa bé, tot és possible. Ja s’ha demostrat amb idiomes petits com el coreà, que quan una cosa s’ha fet bé ha triomfat. 

Què passarà després del final de gira del dia 22? 

— No ho sé. Ha estat una gran experiència tant a nivell equip com per la rebuda de la gent, i he estat molt feliç i m’ho he passat molt bé, però hi ha aspectes en què no ha sigut gaire bona experiència: se m’ha qüestionat per Twitter per certes coses, sobretot perquè, com que ens hem fet virals moltes vegades, hem arribat a gent que no és el nostre públic potencial i les coses que ens diuen poden arribar a fer mal. De moment prefereixo centrar-nos en el tema online i millorar. I, si pot ser, moure’ns a Twitch.

Mirant enrere, on tot va començar, i veient on sou ara, quina lectura fas del Tindercat?

— Que a Catalunya amb ben poc et fas conegut, aquesta és la reflexió [riu]. Vivim en un país molt petit i si es fan les coses bé es pot arribar lluny.