BarcelonaUn dels grans debats periodístics dels últims anys és com tractar l'extrema dreta o personatges populistes que saps que utilitzaran tota finestra mediàtica per treure'n profit. O sigui, com fer compatible el dret a la informació dels lectors amb no ser manipulats i acabar beneficiant aquests actors polítics. Un bon exemple d'això és el que li ha passat a El País amb l'entrevista a Alvise Pérez que va publicar dilluns tant a l'edició de paper com a la web. Alvise va posar com a condició gravar l'entrevista perquè tenia por de ser manipulat. El País ho va acceptar, però va demanar un compromís per escrit en el sentit que no faria servir la gravació excepte en el cas que hi hagués una manipulació flagrant. El fet és que, com sempre passa en aquests casos, Alvise va incomplir el seu compromís i, abans que l'entrevista sortís publicada, va llançar per les seves xarxes un muntatge de l'entrevista en què recopilava les interrupcions que hi havia hagut i els moments de tensió amb el periodista, Miguel González, quan aquest intentava que no llancés falses acusacions ni insultés ningú. Al capdavall, doncs, l'entrevista ha servit a Alvise per victimitzar-se i fer-se propaganda, que era exactament el que El País volia evitar.
La situació va ser tan rocambolesca que el diari va publicar un text al costat de l'entrevista per justificar-se. "No existeix cap fórmula màgica per aproximar-se a aquesta realitat que està condicionant les democràcies en molts països, però per a aquest diari l'interès que havia de prevaldre per damunt de qualsevol altre era el dret a la informació", apuntava. I acabava: "A l'elefant a l'habitació no se l'ha d'ignorar, sinó que se l'ha de mirar als ulls". I intentar que no et prengui el pèl, afegiria.
