Entrar a les plataformes per la porta del darrere

BarcelonaXarxes socials, xats, plataformes de vídeo i de música... i darrerament la IA. Generalment, els usuaris s’hi refereixen com a aplicacions perquè majoritàriament els fan servir des del telèfon mòbil. Però en realitat n’hauríem de dir apliserveis, perquè consten de dos components: l’aplicació amb què els consultem i hi interactuem, i la rebotiga que fa la feina de debò, resident en els servidors d’algun centre de dades remot. Els proveïdors dels serveis esmentats en promouen l'ús mitjançant les aplicacions pròpies -sovint per a diversos dispositius i sistemes operatius- perquè els permeten capturar més informació sobre els usuaris. Però en molts casos, tot i que no no ens ho diuen, aquesta arquitectura dels apliserveis en forma de dos components obre la porta a usar-los amb aplicacions de tercers, que milloren l’experiència de consum digital i respecten més la privadesa. En repassem tot seguit alguns exemples.

Contingut audiovisual

El cas més simple és l’accés al contingut d’una plataforma amb aplicacions que no són la seva. Sol passar amb els serveis que també ofereixen accés amb un navegador web. Per exemple, YouTube. L’aplicació del líder indiscutible del vídeo a internet es troba també entre les més descarregades, però té nombroses mancances per als usuaris que no hi estan subscrits: sense anar més lluny, els anuncis entre vídeos i la impossibilitat d’escoltar-ne el contingut amb la pantalla del telèfon apagada. Per sort, hi ha reproductors alternatius com ara NewPipe i YouTube ReVanced sense aquests inconvenients. Fins i tot es poden importar les subscripcions que tenim a YouTube.

També vinculada a YouTube, però més aviat alternativa a Spotify, Apple Music o Deezer, trobem RiMusic. Aquest reproductor de música per a mòbils Android porta a l’extrem el costum de molts usuaris de buscar a YouTube les cançons que volen escoltar i ara com ara ofereix tot el catàleg de YouTube Music. Tant NewPipe com ReVanced i RiMusic permeten recuperar el control del que mirem i escoltem, evitant els algorismes manipuladors de les aplicacions oficials.

Xarxes socials

En matèria de xarxes socials, les més populars solen ser restrictives perquè bona part del seu negoci consisteix a xuclar les dades dels usuaris per explotar-les directament (amb anuncis personalitzats) o indirectament (venent-les a agregadors de dades). En canvi, les noves plataformes obertes i descentralitzades ho són també en l’àmbit de l’accés. Mastodon té una aplicació client oficial, però n’hi ha moltes més de tercers. Jo faig servir Elk, que ni tan sols cal descarregar, perquè és una aplicació web.

Encara en l’àmbit de les xarxes socials descentralitzades, podem pujar un altre graó i tenir en una única aplicació les publicacions de tots els usuaris que seguim en diverses plataformes, intercalats cronològicament i sense distorsions algorítmiques. Per exemple, Openvibe és ideal si encara no us heu decidit per l’esmentat Mastodon, per l’incipient Bluesky o pel Threads de Meta, però voleu observar-los tots o mantenir-hi activitat. Podeu llegir què diuen els vostres seguits, interactuar-hi amb m’agrades i republicacions i publicar simultàniament el mateix en totes les xarxes. Malauradament, Openvibe no es pot connectar amb els comptes de X. El motiu és el preu que l’empresa d’Elon Musk cobra per l’accés a les aplicacions de tercers; potser estaria justificada una versió de pagament d’Openvibe que inclogués X, però ara com ara no és el cas.

Xats

També hi ha almenys una safata d’entrada universal per a l’altre gran servei que ocupa bona part del nostre temps diari: la missatgeria. Per poder xatejar amb tots els seus contactes, la majoria dels usuaris creuen que han de tenir instal·lades les aplis de WhatsApp, Telegram, Signal, Google Messages, Slack... i anar obrint-les successivament o atenent les notificacions respectives. Però hi ha una manera més eficient: fer servir Beeper. Us en vaig parlar aquí fa molts mesos i continuo fent-lo servir cada dia. Pots consultar i escriure els missatges de cada xarxa separadament o bé conjuntament. Hi podeu connectar totes les xarxes esmentades i unes altres com ara els SMS i els missatges privats de X (aquí sí), els de LinkedIn i els d’Instagram. He esborrat totes les aplicacions originals, menys la de Signal i la de WhatsApp, que han de continuar presents al telèfon per motius tècnics. En el meu cas, la segona la tinc confinada en un mòbil vell que només faig servir per a això.

Mitjans de comunicació

Un cas molt específic són els diaris digitals. Si combregueu tant amb la línia editorial d’un mitjà que eviteu llegir-ne cap altre, ja en teniu prou amb la seva web o aplicació mòbil. En canvi, els malalts de la informació ens veiem obligats a saltar d’icona a icona per tenir una visió més àmplia de l’actualitat (i quan dic malalts penso en els més de 100 accessos directes a mitjans i agències que havia tingut al meu telèfon). Una alternativa són els agregadors de notícies com el de Google, però el que hi veiem -i el que no- està subjecte als algoritmes de la casa. Soc més partidari d’usar lectors de fonts RSS, un format de publicació dinàmica del contingut en format simplificat que la majoria dels mitjans seriosos continuen oferint. Subscrivint-te als RSS dels mitjans, seccions o autors que t’interessen, es va creant una llista actualitzada dels titulars i un extracte del text, que pots clicar si vols anar a la notícia original si vols ampliar-la. El lector de RSS més popular havia estat Google Reader, però l’empresa el va tancar i molts vàrem passar a Feedly, que té una versió de franc amb les funcions bàsiques però has de pagar si vols cerques, classificació automàtica o generació de RSS a les webs que no en tenen.

Tot alhora

La tendència més recent són els agregadors que combinen diversos tipus de contingut en una única cronologia. Amb Tapestry, dels creadors de Twiterrific, els usuaris d’iPhone poden llegir en un mateix lloc les publicacions dels usuaris que segueixen a Bluesky, Mastodon, Tumblr i Reddit, però també canals de YouTube, pòdcasts i fonts RSS de blogs i mitjans de comunicació, en ordre cronològic no manipulat per cap algorisme. Unes altres aplicacions que van néixer com a lectors de RSS (Reeder, Unread i Feeeed) comencen a ampliar l’abast en la mateixa línia que Tapestry, també centrada en el consum passiu, sense possibilitat de publicar. Per poder fer-ho caldrà esperar que es faci pública la incipient Surf.

Amb aquest panorama d’aplicacions i practicant la precaució -les versions per a Android no solen ser a la Play Store, descarregueu-les només de les webs respectives o de catàlegs fiables com F-Droid- podeu fer més pacífica, eficient i privada la vostra experiència digital.