Enric Borràs, nou president del Grup de Periodistes Ramon Barnils
El periodista de l'ARA agafa el relleu de Ferran Casas al capdavant de l'entitat
BarcelonaEl periodista barceloní Enric Borràs Abelló va ser nomenat ahir president del Grup de Periodistes Ramon Barnils. La seva candidatura, l'única que optava al càrrec, va ser acceptada per unanimitat pels socis de l'entitat, que ha estat presidida els últims cinc anys pel periodista Ferran Casas. La presidència de Borràs, nascut l'any 1980 i format en història a la UAB i en periodisme a la UPF, tindrà una durada de dos anys, que es poden renovar. Borràs, que els últims dos anys ha dirigit l'Ara Balears i recentment s'ha reincorporat a la redacció barcelonina de l'ARA, ha exercit de periodista en mitjans com Vilaweb,El Punt i el diari dBalears. A l'ARA, actualment és el subcap de la secció de Societat i s'ocupa principalment de tribunals i seguretat.
El grup Barnils té una trajectòria de més de vint anys i reuneix professionals a l'entorn de la defensa d'una pràctica de l'ofici basada en el rigor i el sentit crític. El seu àmbit d'acció són els Països Catalans. El col·lectiu es va constituir formalment el juliol del 2001, com a homenatge al periodista Ramon Barnils, que dona nom a l'entitat i que és reconegut per la seva autoexigència professional i la seva coherència ideològica. Actualment, compta amb 180 socis, una xifra a l'alça assolida durant la presidència de Casas.
El Grup de Periodistes Ramon Barnils, impulsor de l'observatori Media.cat i dels Premis Barnils, té com a objectiu difondre la defensa d’un periodisme rigorós i un espai comunicatiu propi "que uneixi la cultura i la llengua", tal com expliquen ells mateixos a la seva web. Entre les seves activitats principals també hi ha "defensar una informació documentada i contrastada que promogui la reflexió i l’anàlisi" i "combatre el dirigisme, la censura i l’autocensura amb què exerceixen la majoria de mitjans". Entre altres iniciatives, des de l'observatori crític dels mitjans Media.cat han publicat projectes com el Mapa de la censura, un format interactiu que comptabilitza, situa sobre un mapa i classifica impediments i amenaces al dret a la informació i la llibertat d’expressió.