I les enquestes de fireta d'aquestes eleccions han estat...
Després d’haver provat fortuna amb Unió, el PP, Units per Avançar i Barcelona pel Canvi, Eva Parera es refugiava ara sota el nom de Valents i superava Juan Carlos Girauta en aquesta pintoresca competició per veure qui és capaç d’acumular més sigles electorals. El resultat en regidors després de tota l’exposició mediàtica rebuda –debat a TV3 inclòs– és de tres. Tenint en compte que tenien representació en 70 municipis, l’intent d'èmula de Trump a Catalunya té pocs arguments per vendre-ho com una victòria. Dies abans d’anar a les urnes, mitjans com El Confidencial Digital deien que serien “decisius a Barcelona”. Amb quina font? Una enquesta... del mateix partit. No fotem. El periodisme hauria de rebaixar la demoscopitis que pateix i una bona mesura seria discriminar: no fer cas dels sondejos massatge que encarreguen les diferents formacions polítiques dient-los que són molt bonics i marquen herculis abdominals. Segons l’enquesta de Valents, el partit “consolidava els dos regidors a Barcelona”. Doncs no ben bé. També deia que obtindria representació a Castelldefels amb quasi el 8% dels vots i dos regidors. A la vida fora de Matrix, el resultat ha estat un minso 0,6%. A Tarragona venien que superarien el 5% que marca el llindar per tenir representació, segons l’enquesta. S’ha quedat en un 2,3%.
L’altre gran drama demoscòpic és el del CIS, que, sota la batuta de Tezanos, augurava una victòria del PSOE per 2,3 punts que ha estat finalment una derrota per 3,4 punts, entre molts altres errors. També s'ha lluït El Español, atorgant un 27,3% a Més Madrid que ni tan sols ha arribat al 20%. Tot aquest ball de números fa bullir l’olla de la política però els mitjans van perdent, per evaporació, la seva credibilitat. Replicar enquestes acríticament de les quals no saps la cuina és jugar-se-la massa. Fer soroll.