Per què encara es venen càmeres fotogràfiques?

Les vendes de càmeres fotogràfiques comencen a recuperar-se després d’haver arribat al seu nivell més baix l’any passat arran de la pandèmia. Ara que fa bon temps i la gent pot tornar a viatjar –encara que sigui relativament a prop– i a estar amb les seves famílies ve de gust prendre imatges i guardar els records a l’ordinador. Els smartphones han ensorrat totalment el mercat de càmeres compactes, sobretot les de preu més baix, però les destinades als aficionats a la fotografia, siguin càmeres compactes avançades o d’objectius intercanviables, continuen tenint unes possibilitats que els smartphones no poden igualar.

La indubtable qualitat d’imatge que generen els smartphones fa que per superar-los clarament calgui una càmera de fotos de qualitat mitjana o elevada, la qual cosa implica un preu força alt, per sobre dels 500 euros i millor per sobre dels 1.000 si es vol una òptica de gran qualitat, que al cap i a la fi és el factor determinant: tenir un cos molt bo amb una òptica senzilla serveix de poc; és millor al revés. Esclar que també depèn de l’smartphone amb què es compari. Si no és de gamma mitjana o alta, amb una càmera compacta de 400 euros es notarà la diferència. I una càmera dedicada permet captar el mític “instant precís” o fer ràfegues per triar la millor de les imatges.

Fins fa uns cinc anys calia que una càmera portés visor òptic, perquè enquadrar amb la pantalla posterior sempre ha sigut problemàtic. En canvi, amb els visors electrònics actuals la imatge que volem captar es veu fins i tot millor que amb els visors tradicionals de mirall, sobretot si es fa vídeo. Això ha fet que les càmeres d’objectius intercanviables sense mirall (conegudes com a mirrorless) hagin pràcticament arraconat les rèflex tradicionals, també amb objectius intercanviables però amb visor òptic.

Quina és la millor?

Decidir-se entre una càmera amb objectius intercanviables i una altra amb un objectiu integrat és complicat, perquè hi ha càmeres excel·lents amb objectiu integrat, que no vol dir fix sinó que, en general, disposen d’un zoom –en alguns casos molt potent– que permet allunyar o acostar la imatge. Amb l’objectiu fix es perd versatilitat però, a canvi, la càmera sol ser més lleugera i compacta. Tot això fa que al mercat hi hagi centenars de models i que la tria depengui, al final, de les preferències i possibilitats de cadascú.

La tecnologia de les càmeres digitals ha variat notablement en els últims deu anys però no tant en els últims cinc. Al cap i a la fi, es tracta de captar la llum de l’escena i això vol dir disposar d’un bon captador i una bona òptica. La resolució del captador (els milions de píxels) no és gaire important; és millor que tingui unes dimensions considerables perquè també ho seran els de cada píxel. Això fa que, malauradament, el diàmetre de l’objectiu també hagi de ser considerable i tot sigui fruit d’un compromís. De fet, probablement, els smartphones capten millors imatges en relació a la seva mida. I moltes marques asiàtiques de telèfons recorren al prestigi de firmes europees d’òptica i fotografia per donar credibilitat a les seves càmeres: és el cas de Huawei amb Leica, de OnePlus amb Hasselblad i de Vivo amb Carl Zeiss (que prèviament mantenia una aliança amb Nokia).

En els últims anys, els sensors han guanyat molt en sensibilitat, i ofereixen la possibilitat de captar escenes amb molt poca llum. I les càmeres, en general, també han millorat molt a l'hora d'enfocar ràpidament l’escena que es vol fotografiar i de disparar moltes imatges per segon. Són tres característiques que cal tenir molt en compte a l’hora de triar la càmera. No cal dir que tot té el seu preu. En general, però, el de cada càmera respon a un conjunt de característiques i està relativament justificat. La forta competència ha deixat fora del mercat els models més cars.

La virtual desaparició de les càmeres compactes de poques prestacions en els últims anys, perquè no aporten gaire respecte als smartphones, ha reduït dràsticament el nombre d’unitats venudes. El 2010 es van vendre a tot el món 109 milions de càmeres compactes, 22 milions el 2015 i 6,6 milions el 2019, segons CIPA, l’associació que agrupa tots els fabricants, molt majoritàriament japonesos. L’any passat es va tornar a reduir a la meitat, uns 3,6 milions, i per a aquest any es preveuen unes vendes similars. Pel que fa a smartphones, l'any passat es van vendre a tot el món 1.264 milions d'aparells.

El mercat de càmeres amb objectius intercanviables ha patit menys, però també s’ha reduït. El 2010 es va situar en 12,9 milions (gairebé totes amb mirall) i el 2012 va pujar fins als 21 milions (el 20% ja sense mirall) per després anar baixant a la segona meitat de la dècada fins als 11 milions del 2018 i els 8,2 milions del 2019. L’any passat van arribar al seu punt més baix, semblant al de principis de segle, amb 5,3 milions. Aquest any s’espera superar els sis milions. Un consol per als fabricants és que el preu mitjà de les càmeres ha anat augmentant. No és que s’hagin encarit; simplement és que les poques que es venen tenen millors prestacions i són de preu més elevat. Igualment, les càmeres amb visor electrònic, que suposaven una quarta part del total de càmeres amb objectius intercanviables, ara ja són la meitat i amb tendència a l’alça.

Pel que fa als fabricants, Canon, Sony, Panasonic i Nikon, per aquest ordre, segueixen dominant el mercat, si bé les xifres de totes són força similars perquè el mercat s’ha reduït molt. Altres marques tant o més veteranes, con Fujifilm, Olympus, Leica o Pentax, segueixen al peu del canó amb models igual d’interessants. El problema és que les xifres de cadascuna comencen a ser molt baixes i les botigues on es poden comprar també disposen d’una selecció reduïda. Al centre de Barcelona hi ha un parell de botigues especialitzades en càmeres, molt a prop l'una de l’altra, que no tenen res a envejar a les millors botigues del món. En aquestes, i en unes quantes més, es pot triar i demanar consell per entrar o per mantenir-se en el món dels aficionats a la fotografia, cada vegada més minoritari però fascinant per a ells.