I tot el que encara no sabíem de Joan Carles (2)
Segueixo repassant com va tractar la premsa, ara fa deu anys, la caiguda a Botswana del rei espanyol, que va ser literal però també metafòrica, perquè va suposar l'inici de la seva fi com a monarca. El moment més interessant és el de la mítica terna de frases breus: "Lo siento. Me he equivocado. No volverá a ocurrir". Fixem-nos que el laconisme permetia no haver d'explicitar quin havia estat l'error, exactament. Els diaris institucionalistes es van afanyar a ensabonar Joan Carles. "La humilitat d'un rei", proclamava el titular solemne d'Abc (que així no havia d'imprimir la disculpa en lletres grosses). També esquivava explicitar l'admissió de culpa el títol de La Razón ("El valor de la monarquia"). I fins i tot El Mundo, que sempre havia estat més incisiu, va optar per "Quan regnar consisteix en saber dir «Ho sento»". A El País parlaven de "disculpa històrica", i l'editorial, titulada "Un gest sense precedents", arrencava dient: "Les disculpes honoren el rei".
Tot plegat passava mentre un article a l'italià La Stampa deia això: "A Espanya hi ha dues reines: l'oficial, Sofia, de 73 anys, casada des de 1962 amb el rei Joan Carles; i l'oficiosa, la provocativa i rossa princesa Corinna zu Sayn-Wittgenstein, de 46, separada i amant des de fa quatre anys del sobirà més tombeur de femmes d'Europa". La paraula que feia servir el diari italià era "amant", però aquí la premsa va trigar encara uns dies a parlar obertament de Corinna, que rebia el pietós apel·latiu d'"amiga íntima" i que amb el seu fill de 10 anys havia acompanyat Joan Carles en el ja històric safari de Botswana. Però no semblava tot només un assumpte de banyes: començava a circular que aquesta amistançada exercia un paper actiu en els diversos tinglados i negocis de l'aleshores encara rei. Però la premsa del règim del 78 mirava cap a una altra banda. Tanco el tríptic demà amb Sofia.
