Com fer empitjorar la situació dels mèdia

Pablo Iglesias, de Podem, és partidari d’establir “mecanismes de control públic” per regular els mèdia i garantir “la llibertat de premsa, sense condicionants de les empreses privades o la voluntat dels partits polítics”. Caldrà tenir més detalls d’aquesta proposta, de la qual ara mateix només en puc lloar l’objectiu. D’entrada, els referents als quals al·ludeix (Veneçuela, l’Equador, Bolívia…) no són gaire esperançadors. Després de 23 anys de treballar a l’Amèrica Llatina en puc dir alguna cosa. Deixem de banda que la situació dels mèdia allí no és la mateixa que aquí. El que han assolit aquestes regulacions és, a hores d’ara, doble. D’una banda, subjectar els mèdia a la disciplina de l’aparell governamental de comunicació i propaganda i/o tancar els mitjans que s’hi han resistit. De l’altra, han promogut al mandarinat mediàtic periodistes i executius que l’únic mèrit que se’ls pot atribuir, fora d’alguna excepció, és la seva submissió a la nova oligarquia governant, mentre que bons professionals es veuen expulsats del sector. Cap dels mitjans promoguts per aquests governs o els seus aliats ha fet pitjors els mèdia privats. Els ciutadans no els compren, no els veuen, no els escolten. És el veredicte del poble, el plebiscit diari de la gent. Això sí, financen les pèrdues amb els diners de tots (en això no hi ha gaire diferència, certament). És veritat que les empreses informatives no som àngels. Cap ho és. Ara bé, a la vista dels resultats, m’estimo més que els amos dels mèdia siguin “uns multimilionaris” (els mateixos que han donat volada a Iglesias en els seus mèdia) abans que un govern o un Consell de la Informació “independent”. Gent, hi ha una realitat política decisiva: les regulacions que Iglesias afavoreix no han esmenat els problemes del sector. Els han agreujat. Els ciutadans estan més mal servits. Els diversos formats de “control públic” que s’han provat ja sabem com acaben. El problema és real, Pablo, però cal pensar-hi una mica més.