Aquest dilluns un pastisser de Barcelona va ser guardonat amb la Coppa del Mondo del Panettone. En Ton Cortés, un mexicà amb el negoci al barri de Sant Martí, és qui pasta el millor panettone del món, per davant d’uns quants italians que tenen aquest pastís com a menja tradicional. Mentre els mitjans de comunicació italians es feien ressò que “Il miglior panettone del mondo non è italiano”, sense amagar certa perplexitat, a Catalunya mostraven l’orgull de la feina ben feta i la il·lusió de poder-lo tastar sense haver d’anar gaire lluny.
Si sou espectadors de TV3, però, és molt possible que tot això ja ho sapigueu, perquè en dos dies vam acabar embafats del panettone sense que encara no l’hàgim ni ensumat. Dilluns, a Els matins d’Ariadna Oltra es van fer ressò de la notícia. També va ser notícia al TN comarques i al TN migdia, on ens anunciaven la bona nova. Dimarts, en Ton Cortés va visitar el plató de La selva perquè l’entrevistés en Xavier Grasset. I poques hores més tard, el TN vespre dedicava un reportatge al pastisser on, per fi, més enllà de les característiques organolèptiques d’aquest pa dolç, explicava la història personal d’en Ton Cortés. El descobríem a l’obrador tocant el baixó, un instrument de l’època del Renaixement que vindria a ser l’avi del fagot modern. El reportatge servia per comprovar que, a vegades, els girs imprevistos de la vida, l’atzar o les grans dificultats et porten a un èxit inesperat. “Fer panettone està molt a prop de les arts plàstiques, perquè has de desenvolupar molta sensibilitat”, assegurava el pastisser, amb una conclusió gairebé poètica que demostra com la meticulositat porta al virtuosisme.
Ja s’entén que era una de les notícies curioses del dia. I també que no hi ha informació que ens agradi més que la que dona a conèixer l’excel·lència internacional d’un talent autòcton. Però vam acabar embafats de panettone. La reiteració de la notícia potser serveix per reflexionar sobre la necessitat d’una coordinació interna, tenir en compte certes inèrcies periodístiques i pensar si la graella televisiva tendeix a una uniformització dels continguts, a unes rutines massa previsibles, reiteratives i homogènies.
L’èxit del Com si fos ahir
Les dades del mes d’octubre de la plataforma digital 3Cat evidencien que la sèrie de la sobretaula de TV3, Com si fos ahir, és el contingut més sol·licitat de la plataforma en termes absoluts. Ha tingut 89.359 reproduccions de mitjana per cadascun dels capítols que s’han emès aquest mes. Una dada molt destacable, tenint en compte que no se’n fan anuncis promocionals dins de la programació de TV3 i que la plataforma 3Cat no la prioritza ni la visibilitza amb èmfasi a la capçalera. Com si fos ahir funciona sola, sense fer soroll, sense cap atenció concreta, aportant una clientela molt fidel i força menystinguda.
